Text de l’Evangeli (Jn 6,41-51): En aquell temps, murmuraven, doncs, d’ell els jueus perquè havia dit: «Jo soc el pa baixat del cel», i deien: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep, de qui nosaltres coneixem el pare i la mare? ¿Com és que diu ara: “He baixat del cel”?».
Respongué Jesús, i els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu; i jo el ressuscitaré el darrer dia. Està escrit en els Profetes: I seran tots ensenyats per Déu. Tot el qui ha oït del Pare i ha après, ve a mi. No que el Pare l’hagi vist ningú, sinó el qui ve de Déu, aquest ha vist el Pare. En veritat, en veritat us dic: el qui creu té vida eterna.
Jo soc el pa de la vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i moriren. Aquest és el pa que baixa del cel, per tal que el qui en mengi, no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Jesús ha pronunciat el discurs del pa de vida. S’ha mostrat a tothom com aquell pa que atorga una vida sobrehumana, un aliment que condueix l’ànima cap a una vida sense fi, una vida eterna.
Sí, podem aspirar a una vida sense fi. L’evangeli ens mostra, però, com els jueus van rebre aquesta bona notícia: amb incredulitat. Han entès perfectament que Jesús és el pa que cal prendre per assolir aquesta vida. La proposta del Mestre ha estat clara, però per a ells és incomprensible. En aquesta ocasió Jesús no ha fet pas servir una comparació, ni un símil, tampoc ha pronunciat una de les seves belles i expressives paràboles. No. Senzillament ha dit que s’ofereix com a aliment. No hi ha marge per a una interpretació figurada. Hi ha marge per a la fe. Els jueus murmuren i critiquen perquè escolten sense posar en joc la seva fe en Déu. Les orelles, la ment, el cor s’han tancat a la Paraula de Déu i la fe no aconsegueix donar-los la llum necessària per entendre.
Déu vol que la fe en Ell i en la seva Paraula transformi realment la vida humana, i que ho faci de manera significativa, personal. Per això, quan es roman a l’escolta de la veu de Déu i es rep l’aliment eucarístic, és la vida divina la que il·lumina, enforteix i redimensiona, dia a dia, la pròpia vida humana.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies