Text de l’Evangeli (Lc 12,13-21): En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència». Ell li respongué: «Home, ¿qui m’ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?». Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns».
I els explicà una paràbola: «A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: ‘Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?’. I es va dir: ‘Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te’. Però Déu li digué: ‘Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?’. Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu».
Jesús era conegut entre els seus paisans per la seva saviesa. Els seus ensenyaments eren ben acollits i tinguts en consideració, per això no és estrany que en ocasions acudissin a ell, com a mediador, també en casos de disputes o discrepàncies en el si familiar. Avui, un d’aquells que escoltava Jesús amb gust, atret pel seu recte judici, li demana la seva intervenció en un conflicte amb el seu germà que no vol compartir amb ell l’herència que ha rebut.
Jesús pren ocasió d’aquest succés per exemplificar, amb una breu paràbola, la diferència essencial entre acumular riqueses materials i fer-se ric davant Déu, entre desenvolupar una inclinació als béns, que tanca el cor al voltant d’un mateix i impedeix ser generosos amb els altres, i acollir els béns amb un esperit obert i ben disposat a compartir.
El protagonista de la paràbola és un home ric a qui se li presenta l’oportunitat d’acumular fins i tot més del que raonablement és capaç de conservar, arribant a amassar una fortuna. Pensa que els béns que ha adquirit seran, sens dubte, la seva assegurança de vida. Per contrast, desconeix que no en podrà gaudir ni tan sols l’endemà. Només Déu és el Senyor de la vida. Un ric avar, davant de Déu, és un pobre de solemnitat.
L’avarícia és una malaltia del cor que pot arribar a ennuvolar la capacitat de raonar i comportar-se amb justícia. Jesús alerta d’ aquesta circumstància deixant en evidència quin tipus de riqueses són les que convé cultivar si es vol ser ric davant de Déu.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies