Text de l’Evangeli (Lc 10,38-42): En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa».
Jesús descansa a casa dels seus amics de Betània. Els tres germans el tracten amb afecte, cadascun a la seva manera: Llàtzer amb la seva conversa amable, Marta amb les seves atencions i Maria escoltant-lo sense perdre detall. El Senyor, agraït per tants detalls, es deixa estimar per cadascú. Jesús no s’imposa, ofereix el seu amor i ho acull feliç quan és correspost amb llibertat.
Tot sembla anar bé, com qualsevol dia a la llar de Betània, on Jesús i els seus deixebles són sempre ben rebuts, però, en el relat d’avui succeix quelcom singular: Marta, moguda per la seva confiança i també perquè se sent superada per la feina, recrimina l’actitud de la seva germana, passiva i ineficaç des del seu punt de vista, i demana explicacions.
Sembla que Jesús no es fa càrrec de l’angoixa de Marta perquè lloa l’actitud de Maria; tanmateix, no és així. Jesús llegeix el més profund del cor humà i, per això convida Marta a examinar a fons el seu i a deixar d’observar la seva germana. En el seu cor trobarà la veritable causa a la seva perplexitat i, a més, serà capaç d’escoltar el Senyor, perquè el cor és el lloc per excel·lència on Ell parla.
De vegades, com Marta, no parem atenció al nostre cor, desconeixem quines són les autèntiques motivacions que ens condueixen a pensar o actuar d’una manera determinada o ignorem els nostres desitjos i aspiracions més profundes.
A l’evangeli d’avui trobem una crida d’atenció a examinar el cor. Si descobrim arrels amargues o desitjos que no són rectes serà l’ocasió de reconèixer-los i intentar superar-los per estar en sintonia amb el cor del Senyor i poder acollir el seu amor. D’aquesta manera descobrirem, com Maria, que la veritable felicitat neix sempre de ser al seu costat.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies