Text de l’Evangeli (Mc 6,7-13): En aquell temps, Jesús convocà els Dotze, i començà a enviar-los de dos en dos, i els donava potestat contra els esperits immunds. I els manà que no portessin per al camí si no era un bastó solament: ni pa, ni sarró, ni monedes a la faixa; sinó calçats amb sandàlies, i que no portessin dues túniques. I els deia: «Allà on entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que en sortiu. I qualsevol lloc que no us aculli ni us escolti, en anar-vos-en d’allí espolseu-vos la terra dels peus en testimoni contra ells». I havent marxat, predicaren que fessin penitència, i llançaren molts dimonis, i ungien amb oli molts malalts, i es guarien.
Jesús vol compartir la seva missió evangelitzadora amb els dotze deixebles que ha triat perquè hi col·laborin des de l’inici del seu ministeri. L’acompanyen en els seus recorreguts per llogarets i poblats, li presten serveis i són coneguts per la seva propera relació amb el Senyor. En aquesta ocasió, però, Jesús els envia a ells sols. Són els qui portaran el seu missatge a tot arreu i les seves obres seran eficaces perquè el poder del Senyor els acompanya. No estaran sols si hi confien.
Jesús vol que experimentin per ells mateixos el goig de portar Déu als altres, encara que de vegades no siguin ben rebuts. Els prepara per quan Ell ja no estigui físicament amb ells. Vol que aprenguin que, en realitat, han estat cridats a evangelitzar en nom seu, per això les seves paraules i les seves accions són eficaces.
“En virtut del Baptisme rebut, cada membre del Poble de Déu ha esdevingut deixeble missioner (…). La nova evangelització ha d’implicar un nou protagonisme de cadascun dels batejats. Aquesta convicció es converteix en una crida dirigida a cada cristià, perquè ningú no postergui el seu compromís amb l’evangelització, perquè si un de debò ha fet una experiència de l’amor de Déu que el salva, no necessita gaire temps de preparació per sortir a anunciar-lo, no pot esperar que li donin molts cursos o llargues instruccions. Tot cristià és missioner en la mesura en què s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús; ja no diem que som «deixebles» i «missioners», sinó que som sempre «deixebles missioners». Si no ens en convencem, mirem els primers deixebles, els qui immediatament després de conèixer la mirada de Jesús, sortien a proclamar-lo joiosos: «Hem trobat el Messies!» (…) Què esperem nosaltres?” (Francesc, Evangelii gaudium 120).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies