La Exhortació Dilexi te del Papa León XIV, ja introduïda en aquest blog, contínua aquí amb una breu glossa de dues idees, que caldria remarcar.
Amor preferencial, però no exclusiu pels pobres
L’Exhortació, orientada a promoure una major preocupació i ajuda als pobres. La voluntat del Papa es fa explícita en afirmar: “He decidit recordar aquesta bimilenaria història d’atenció eclesial als pobres i amb els pobres per a mostrar que aquesta forma part essencial del camí ininterromput de l’Església.” (DT 103).
El document pontifici insisteix en l’amor preferencial pels pobres com a part de la tradició de l’Església i també pel bé que pot fer prendre plena consciència d’això. En les seves pròpies paraules: “Estic convençut que l’opció preferencial pels pobres genera una renovació extraordinària tant a l’Església com en la societat, quan som capaces d’alliberar-nos de l’autoreferencialitat i aconseguim sentir el seu crit.” (DT 7)
Aquest amor preferencial pels pobres no significa, de cap manera, exclusió dels qui no poden considerar-se com a pobres. Ho aclareix León XIV en assenyalar que “aquesta ‘preferència’ no indica mai un exclusivisme o una discriminació cap a altres grups, que en Déu serien impossibles.” (DT 16)
Diverses formes de pobresa
Al llarg del document es refereix, sobretot, a la pobresa econòmic-social, assumint una definició de persona pobra proposta en un document de la Comunitat Europea: “s’entén per persones pobres els individus, les famílies i els grups de persones els recursos de les quals (materials, culturals i socials) són tan escassos que no tenen accés a les condicions de vida mínimes acceptables en l’Estat membre en què viuen” (DT 13).
Ajudar a sortir de la pobresa material és important, però sense oblidar que “la pitjor discriminació que sofreixen els pobres és la falta d’atenció espiritual”. Per això, “l’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària.” (DT 114).
A més, des del principi el Romà Pontífex deixa clar que “existeixen moltes formes de pobresa: aquella dels quals no tenen mitjans de manteniment material, la pobresa del qual està marginat socialment i no té instruments per a donar veu a la seva dignitat i a les seves capacitats, la pobresa moral i espiritual, la pobresa cultural, la del qual es troba en una condició de feblesa o fragilitat personal o social, la pobresa del qual no té drets, ni espai, ni llibertat.” (DT 9)
De fet, el Papa es refereix explícitament a diverses situacions de pobresa distintes de la pobresa material, com a atenció a la vulnerabilitat derivada de l’ancianitat (DT 59), cuidat dels malalts i els que sofreixen (49), contribució a l’educació (DT 68), acompanyar als migrants (DT 73) i, en general, a la pràctica d’obres de misericòrdia ( DT 27). Respecte a això últim, el Papa recorda que el Senyor s’identifica amb els més petits (DT 26), significant necessitats: “Us asseguro que cada vegada que ho vau fer amb el més petit dels meus germans, ho vau fer amb mi» (Mt 25,40).