En una conferència recent (1), el conegut pensador Francesc Torralba (2), director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull, ha suggerit cinc claus, que també són reptes, per entendre i afrontar el món actual des d’una òptica cristiana:
La incertesa. En part com a herència de la pandèmia. Les persones en diferents continents experimenten una sensació de no saber a què atenir-se en àrees com el treball, les relacions personals, les crisis ambientals i socials. Davant aquesta incertesa es necessiten certituds antropològiques i ètiques, que abordin preguntes essencials sobre l’existència humana i proporcionin orientació.
La disrupció tecnològica exponencial. Des de les comunicacions en temps real a la intel·ligència artificial, amb innovacions cada vegada més sorprenents. Torralba suggereix evitar tant el «tecnooptimisme» com el «tecnopessimisme» i, en canvi, afrontar el canvi d’una manera crítica i analitzant els efectes de la tecnologia en la vida humana i espiritual.
La interdependència. Vivim en un món globalitzat i fràgil, on les falles en un sector poden desestabilitzar múltiples àrees. Davant aquesta interdependència, Torralba apel·la a buscar i fomentar mecanismes que evitin la indiferència i promoguin la cohesió social.
La volatilitat global. Es mostra en la descomposició dels valors tradicionals i les institucions que els sostenen, transformant-se en partícules gairebé invisibles. També la volatilitat requereix anàlisi crítica i adaptació a les noves realitats emergents des d’una base espiritual sòlida.
La complexitat del món actual. Es presenta amb molts factors concurrents. Afrontar-lo requereix de diàleg interdisciplinari, intergeneracional i intercultural per buscar solucions, que no siguin ni miraculoses ni populistes.
En opinió del ponent, no ens trobem davant una època amb alguns canvis, sinó que estem davant un canvi d’època. Deia: «Aristòtil distingia entre el canvi accidental i el canvi substantiu o substancial. Jo crec que parlem d’un canvi substantiu, cosa que significa un abans i un després, una ruptura, un canvi on tot està en procés de transformació.» Va continuar posant de manifest que, davant aquesta situació, el gran risc és el populisme, que ofereix solucions fàcils a problemes complexos. «I això és un insult a la intel·ligència, encara que funciona electoralment i políticament perquè crea il·lusió, crea confiança i després frustració perquè no es resolen els problemes.»
Torralba va concloure convidant a observar amb atenció la realitat que s’esfondra, però més encara el que està naixent, apuntant a nous moviments, espiritualitats, llenguatges i sensibilitats.
———-
(1) Va tenir lloc el passat 20 de juliol dins de la «Primera Jornada de Formació d’Agents de Pastoral de Cultura, Educativa, Universitària i de l’Esport» organitzada per la Dimensió de Cultura i Esport de la Conferència de l’Episcopat Mexicà.
(2) Entre les obres del Dr. Francesc Torralba, cal citar: «El sentit de la vida» (2008), «No passeu de llarg» (2010), «El valor de tenir valors» (2012), «Un mar d’emocions» (2013), «Córrer per pensar i sentir» (2015), «Saber dir no» (2016) o «Món volàtil» (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres «Humilitat», «Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat», «Formar persones. La teologia de l’educació d’Edith Stein», «Viure en l’essencial. Idees i preguntes després de la pandèmia», «L’ètica algorítmica», que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; «La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí», fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; «Quan tot s’enfonsa. Meditar amb Kierkegaard» (2023), i «Benaurances per a agnòstics» (2024).