El govern d’Espanya ha sol·licitat al Consell d’Estat que es pronunciï per incorporar l’avortament com a dret explícit en la Constitució espanyola. És un fet de gran gravetat i de dubtosa legalitat. Pel seu interès, reproduïm un article publicat pel Fòrum de la família el 23 de febrer de 2026, titulat «Blindar l’avortament en la Constitució: una reforma que fractura el consens».

En els pròxims dies, el Consell d’Estat haurà de pronunciar-se sobre la iniciativa impulsada pel Govern d’Espanya per incorporar l’avortament com a dret explícit en la Constitució. La proposta pretén reformar l’article 43 per reconèixer la interrupció voluntària de l’embaràs com un dret constitucionalment protegit.

Més enllà del procediment tècnic, som davant una decisió de pregon calat moral, jurídic i social que afecta els fonaments mateixos del nostre ordenament.

La Constitució espanyola no és una norma qualsevol. És el pacte bàsic de convivència que protegeix drets fonamentals i estableix límits al poder. Introduir l’avortament com a dret constitucional implica elevar a categoria estructural una pràctica que, per la seva naturalesa, entra en tensió directa amb el dret a la vida, reconegut en l’article 15.

El debat no és merament ideològic; és constitucional. Pot una reforma parcial modificar de facto l’abast del dret a la vida sense activar el procediment agreujat previst per als drets fonamentals?

El plantejament de l’Executiu enquadra l’avortament dins del dret a la protecció de la salut. No obstant això, convertir-ho en un dret constitucionalment blindat suposa atorgar-li una prevalença que transcendeix l’àmbit sanitari.

Fins ara, la legislació sobre l’avortament ha estat fruit del debat parlamentari ordinari en les Corts Generals, susceptible de revisió democràtica segons evoluciona la societat. Constitucionalitzar-lo significaria sostreure’l del debat polític legítim, fixant-lo com a principi estructural.

En una Espanya ja tensionada per múltiples debats institucionals, introduir aquesta reforma pot augmentar la polarització. Modificar la Constitució en matèries èticament controvertides exigeix un consens amplíssim, no una majoria conjuntural.

El blindatge constitucional no resol els problemes de fons: la falta de suport a la maternitat, la precarietat laboral que condiciona decisions vitals o la insuficient xarxa d’ajudes a les famílies.

Des d’una perspectiva humanista i jurídica, defensem que la veritable modernitat constitucional passa per reforçar la protecció integral de la maternitat, promoure ajudes a les dones en situació de vulnerabilitat i garantir que cap es vegi empesa a l’avortament per falta de recursos o suport social.

Blindar l’avortament no enforteix la Constitució; la sotmet a una redefinició ideològica que trenca l’esperit de concòrdia que la va inspirar.