Text de l’Evangeli (Mt 16,13-20): I havent arribat Jesús a la regió de Cesarea de Filip, preguntava als seus deixebles, dient: «Qui diuen els homes que és el Fill de l’home?». Ells respongueren: «Uns que Joan Baptista, d’altres que Elies, uns altres que Jeremies o un dels profetes». Els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». I responent Simó Pere, li diu: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu». I responent Jesús, li diu: «Benaurat ets, Simó Barjona, perquè no t’ha revelat això ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare, que està en els cels. I jo et dic que tu ets Pere, i damunt aquesta pedra edificaré la meva Església; i les portes de l’infern no prevaldran contra ella. Et donaré les claus del regne dels cels, i tot allò que lligaràs a la terra serà lligat als cels, i tot allò que deslligaràs a la terra serà deslligat als cels». Llavors ordenà als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Crist.
L’evangeli d’avui recull tres declaracions de profund contingut. Estan estretament unides, concatenades les unes amb les altres.
Primer és Pere qui declara la identitat de Jesús, afirmant que és el Crist, el Messies anunciat pels profetes des de feia segles, aquell que el poble d’Israel esperava com a salvador.
Jesús respon a Pere confiant-li una nova identitat: ell serà la pedra sobre la qual edificarà la seva Església i, per això, li donarà la potestat necessària per complir la seva missió.
Finalment, l’Església serà el nou poble elegit, volgut per Jesús per romandre en el món. L’Església, amb Pere al capdavant com a guia i garant de la presència de Jesús, neix del cor del Senyor, que des del seu origen la dota d’unitat.
Jesús, Pere i l’Església no es poden entendre per separat.
El relat de Mateu comença amb una pregunta de Jesús als seus deixebles més propers. Només coneixem la resposta de Pere. Avui som cadascun de nosaltres qui podem sentir-nos interpel·lats pel mateix Jesús, que ens pregunta qui és Ell per a nosaltres. L’amor a l’Església que trobem en el nostre cor serà també un signe de l’autenticitat del nostre amor a Jesús.
«Entre el Fill de Déu encarnat i la seva Església existeix una profunda, inseparable i misteriosa continuïtat, en virtut de la qual Crist és present avui en el seu poble. És sempre contemporani nostre, és sempre contemporani en l’Església construïda sobre el fonament dels Apòstols, és viu en la successió dels Apòstols. I aquesta seva presència en la comunitat, en la qual ell mateix es dona sempre a nosaltres, és motiu de la nostra alegria» (Benet XVI, Audiència del 15 de març de 2006).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies