Text de l’Evangeli (Mt 14,13-21): En aquell temps, havent sentit això, Jesús es retirà des d’allí en una barca a un lloc desert tot sol. I quan ho van sentir les multituds, el seguiren a peu des de les ciutats. I quan sortia, veié una gran multitud, i se’n compadí i curà els seus malalts. Arribat el vespre, se li acostaren els deixebles, dient: «El lloc és desert i l’hora passada. Acomiada la gent perquè vagin als pobles i es comprin menjar». Però Jesús els digué: «No tenen necessitat d’anar-hi; doneu-los vosaltres de menjar». Ells li diuen: «No tenim aquí més que cinc pans i dos peixos». Ell diu: «Porteu-me’ls aquí». I havent ordenat que les multituds s’asseguessin damunt l’herba, prenent els cinc pans i els dos peixos, mirant cap al cel, digué la benedicció, i, partint-los, donà els pans als deixebles, i els deixebles a les multituds. I en menjaren tots, i quedaren saciats, i recolliren les sobres dels bocins: dotze coves plens. El nombre dels que menjaren fou de gairebé cinc mil homes, sense comptar les dones i els nens.
L’evangeli d’avui comença amb una notícia que traspassa el cor de Jesús: Joan Baptista, el seu cosí i precursor, qui va donar testimoni d’Ell i el va reconèixer com el Messies enviat per Déu per portar-nos la salvació, ha estat decapitat.
Jesús busca la solitud. Es retira, s’allunya de la multitud, necessita estar a soles amb el seu Pare. Però no es tanca en el seu dolor ni es deixa absorbir per ell. Es manté proper, disponible, a l’abast de tothom. Sempre.
La fam, la malaltia, el sofriment i, encara més, el mal que un ésser humà és capaç d’infligir a un altre commouen profundament el cor del Senyor. Per a Ell no existeixen les multituds enteses com una massa anònima. Ell veu persones. Cadascuna té un nom, una història, unes ferides, unes preocupacions.
L’amor diví omple el seu cor humà de compassió i misericòrdia, i es desborda sobre tots aquells que s’acosten a Ell. Cap dolor no li és indiferent. Cap necessitat no li passa desapercebuda. I, amb una magnanimitat que sempre sorprèn, no només respon al que li demanen, sinó que satisfà fins i tot els anhels que romanen en silenci.
També nosaltres tenim experiència del dolor. Sabem què vol dir rebre notícies que ens deixen sense paraules o carregar preocupacions que pesen massa. L’evangeli d’avui ens recorda que Jesús comprèn aquest sofriment perquè també l’ha viscut. I, al mateix temps, ens ensenya que l’amor té la força d’alçar la mirada cap als altres. Qui se sap estimat per Déu descobreix que, fins i tot enmig del seu propi dolor, encara pot ser consol per als altres.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; bibliadenavarra.com
Altres recursos: vàries homilies