Gregorio Guitián (ed.), Theology of Work. New Perspectives, Routledge, Londres, 2024, 360 pàg.
La teologia del treball no és nova. En el segle XX, diversos autors van impulsar el desenvolupament d’una teologia moderna del treball, entre els quals destaquen Masure (1937), Chenu (1955) i Rondet (1955), en el context de la renovació teològica prèvia al Concili Vaticà II. Per part seva, sant Josepmara Escrivá, des de 1928, va subratllar des d’una perspectiva carismàtica i pastoral el valor del treball com a mitjà per santificar les realitats temporals, com a camí de santificació personal i com a instrument d’apostolat. Aquestes aportacions, juntament amb l’evolució de la doctrina social de l’Església —especialment en sant Joan Pau II—, han afavorit una comprensió més positiva del treball. Des d’aquest enfocament, el treball deixa de considerar-se únicament com a mitjà de subsistència o penitència, per entendre’s com una dimensió constitutiva de la persona, vinculada a la seva vocació i orientada al bé comú.
Què aporta aquest llibre a la teologia del treball? La resposta, és allò que indica el subtítol: “noves perspectives”. Aquest objectiu es concreta en un conjunt de contribucions suggeridores i en bona part innovadores, que aborden el treball des de diverses aproximacions teològiques.
El volum se situa principalment en l’àmbit de la teologia catòlica, encara que incorpora també aportacions de la teologia protestant i ortodoxa. Així mateix, integra perspectives procedents de diferents disciplines, com els estudis bíblics, la patrística, la teologia dogmàtica i la teologia moral. Hi participen autors de quatre països (els Estats Units, Itàlia, Polònia i Espanya), amb una presència destacada de professors de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra.
El llibre no pretén oferir un tractament sistemàtic del treball, sinó una sèrie d’aportacions específiques organitzades en tres parts. La primera proporciona un marc conceptual des de diverses perspectives teològiques, incloent-hi la teologia trinitària, de la creació, l’escatologia, l’antropologia teològica i la cristologia. La segona cerca integrar diferents dimensions del treball a la llum de la fe cristiana, abordant relacions com treball i família, culte, Eucaristia o contemplació, així com l’articulació entre les seves dimensions objectiva i subjectiva. La tercera part se centra en els reptes contemporanis, proposant enfocaments que superen visions economicistes, destaquen la prudència en la presa de decisions i situen el treball en un horitzó de do, servei i cura.
En conjunt, l’obra aspira a obrir nous horitzons en la comprensió teològica del treball i a estimular futures recerques. Aquesta tasca resulta especialment rellevant en un context marcat per les transformacions tecnològiques, en particular la intel·ligència artificial, que plantegen noves preguntes sobre el sentit i l’especificitat del treball humà més enllà de la seva dimensió merament instrumental.