Text de l’Evangeli (Jn 11,1-45): En aquell temps, un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimes està malalt». Jesús, en sentir-ho, digué: «Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.
Després digué als deixebles: «Tornem a Judea». Ells li diuen: «Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?». Jesús contestà: «¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum». Dit això, va afegir: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: «Llàtzer és mort, i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!». Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem-hi també nosaltres i morim amb Ell!».
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?». Ella li respon: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món».
Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El Mestre és aquí i et crida». Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: «Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà». Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: «On l’heu posat?». Li diuen: «Senyor, vine i ho veuràs». Jesús començà a plorar. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava». Però alguns replicaren: «Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?».
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, li diu: «Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor». Li respon Jesús: «¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que vós m’heu enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: «Llàtzer, surt a fora!». I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell.
L’evangeli d’avui mostra la tendresa del cor del Senyor, així com la força i l’autenticitat del seu amor envers els seus amics. Per a Jesús, la casa dels tres germans de Betània és una llar entranyable, un lloc on pot recuperar les energies gastades en les seves extenuants jornades missioneres. Allà és tractat de tu a tu, amb franquesa i estima, amb naturalitat i confiança. Allà sempre és ben rebut.
Llàtzer, Maria i Marta són amics de Jesús i, precisament per aquest títol, esdevenen model per als deixebles del Senyor de tots els temps.
Una altra consideració s’imposa en llegir aquest evangeli: Déu és el Senyor de la vida i de la mort. Tant és així que, a la veu de Jesús, Llàtzer, mort des de feia quatre dies, torna a la vida. Jesús, que és la resurrecció i la vida, realitza aquest miracle de manera manifesta per suscitar la fe dels qui l’acompanyen, com efectivament succeeix: molts cregueren en ell.
Així, de la mateixa manera que contemplaren com Jesús es commovia davant la mort del seu amic, pogueren veure també com, pel seu propi poder, el rescatava de les tenebres de la mort.
Jesús és el Senyor de la vida, una vida que és eterna. No només en el sentit que, després de la mort, la vida continua d’una altra manera, sinó perquè Ell és Senyor de la vida de tot el qui que creu en Ell. La vida eterna, en clau cristiana, no comença després de la mort, sinó amb la fe i esdevé indestructible mitjançant la relació d’amistat amb el Senyor. És a dir, creure en Crist introdueix ja el creient en una comunió real i viva amb Déu, que la mort no pot destruir.
La vida eterna comença ja aquí, a la terra, i s’assoleix vivint en amistat amb Jesús. Certament Llàtzer tornarà a passar pel tràngol de la mort, però mai no perdrà la veritable vida: la que va guanyar en creure que el seu amic Jesús és el Fill de Déu.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies