Text de l’Evangeli (Jn 9,1-41): En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home cec de naixement. I els seus deixebles l’interrogaren, dient: «Rabbí, qui ha pecat, aquest o els seus pares, perquè hagi nascut cec?». Respongué Jesús: «Ni aquest ha pecat ni els seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Convé que nosaltres fem les obres d’aquell que m’ha enviat mentre és de dia; ve la nit quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món, soc la llum del món». Havent dit això, escopí a terra i feu fang amb la saliva, i amb el fang li untà els ulls; i li digué: «Ves, renta’t a la piscina de Siloè!» -que vol dir: Enviat. Hi anà, doncs, i es rentà i tornà veient-hi. I així els veïns i els qui veien abans que era captaire, deien: «¿No és aquest el que assegut, captava?». Uns contestaven: «És aquest!». Altres deien: «No, sinó que se li assembla!». Ell deia: «Soc jo!». Per això li deien: «Doncs, ¿com és que se t’han obert els ulls?». Respongué ell: «L’home que es diu Jesús va fer fang i untà els meus ulls, i em digué: “Ves a Siloè i renta’t!”. Hi vaig anar, doncs, i em vaig rentar i vaig veure-hi». I li digueren: «On és ell?». Diu: «No ho sé».
Condueixen als fariseus aquell que abans havia estat cec. Era dissabte el dia en què Jesús feu fang i li obrí els ulls. I una altra vegada, doncs, l’interrogaven també els fariseus com era que hi veia. Però ell els digué: «Ha posat fang sobre els meus ulls i em vaig rentar i hi veig». Però deien alguns dels fariseus: «Aquest home no és de Déu, perquè no observa el dissabte!». Però altres deien: «¿Com pot un home pecador fer aquests signes?». I hi havia divisió entre ells. Li diuen, doncs, al cec novament: «Tu, què dius d’aquell que t’ha obert els ulls?». I ell digué: «Que és un profeta!». No cregueren, doncs, els jueus que hagués estat cec i que havia adquirit la vista, fins que cridaren els pares d’aquell que hi veia i els interrogaren, dient: «¿Aquest és el fill vostre, el que vosaltres dieu que va néixer cec? ¿Com és que ara hi veu?». Respongueren, doncs, els seus pares, i digueren: «Sabem que aquest és el fill nostre i que va néixer cec. Però de quina manera ara hi veu, no ho sabem; o qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Interrogueu-lo a ell, edat té. Ell parlarà d’ell mateix!». Això digueren els seus pares perquè temien els jueus, que ja havien convingut que si algú el confessava com a Crist, l’expulsarien de la sinagoga. Per això els seus pares digueren: «Edat té; interrogueu-lo a ell!».
Cridaren, doncs, un altre cop l’home que havia estat cec, i li digueren: «Dona glòria a Déu! Nosaltres sabem que aquest home és pecador». I respon ell: «Si és pecador, no ho sé; una cosa sé, que cec com era, ara hi veig». Li digueren, doncs: «Què t’ha fet? ¿Com t’ha obert els ulls?». Els respon: «Ja us ho he dit i no ho heu escoltat. Per què ho voleu escoltar novament? ¿És que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?». I el van maleir, i digueren: «Tu ets deixeble seu, però nosaltres som deixebles de Moisès. Nosaltres sabem que a Moisès li ha parlat Déu, però aquest no sabem d’on és». Respon l’home, i els diu: «En això hi ha el que és admirable, que vosaltres no sabeu d’on és, i m’ha obert els ulls! Sabem que els pecadors Déu no els escolta, però que si algú és adorador de Déu i fa la seva voluntat, a aquest l’escolta. Mai no s’ha sentit que algú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no fos de Déu, no podria fer res». Respongueren, i li digueren: «Tu has nascut tot ple de pecats, i ¿tu ens ensenyes?». I el tragueren fora.
Sentí a dir Jesús que l’havien tret fora, i havent-lo trobat, li digué: «¿Creus tu en el Fill de l’home?». Ell respongué, i digué: «I qui és, Senyor, perquè hi cregui?». Li digué Jesús: «L’has vist, i es el mateix que parla amb tu». I ell digué: «Crec, Senyor!»; i l’adorà. I digué Jesús: «He vingut en aquest món per a un judici; perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs». Sentiren això alguns dels fariseus que eren amb ell, i li digueren: «¿És que també nosaltres som cecs?». Jesús els digué: «Si fóssiu cecs no tindríeu pecat. Però ara dieu: “Hi veiem!”. El vostre pecat perdura».
Jesús és la llum del món. Així ho presenta el quart evangeli en els seus primers versets: un pròleg preciós que serveix de pòrtic al testimoni personal de Joan sobre Jesús. La llum veritable ha vingut al món: una llum capaç d’esvair la foscor de la intel·ligència, quan aquesta no es tanca en les seves pròpies idees, i d’il·luminar les tenebres del cor, quan aquest no es deixa vèncer pel dolor o la desesperança.
Allò que Joan canta en començar el seu evangeli es fa avui realitat en l’episodi de la curació d’un cec de naixement. Jesús omple de llum uns ulls buits, que mai no han pogut veure, d’una manera sorprenent, amb uns mitjans totalment desproporcionats: una mica de fang i el desig de veure del cec es converteixen en una medicina eficaç i fan que es produeixi un miracle evident. Jesús és la llum i l’ofereix a tothom qui la vulgui rebre.
Contrasta l’actitud del cec amb la dels fariseus. Aquests dediquen la seva vida a l’estudi i a l’ensenyament de la Llei de Moisès al poble de Déu, però no aconsegueixen reconèixer en Jesús la presència de Déu que actua. La llum que pensen posseir acaba convertint-se en la causa de la seva ceguesa. El cec, en canvi, acostumat a viure en la foscor, posseeix allò que els altres han perdut: un cor senzill i obert. Des de la seva pobresa es deixa guiar, confia i acull el do que Déu li ofereix.
En aquest temps de Quaresma Jesús desitja il·luminar encara més la nostra vida, sobretot quan caminem entre les ombres dels prejudicis, de les seguretats excessives o d’una fe massa acostumada a les paraules però poc oberta a la novetat de Déu. Només qui s’obre amb humilitat a la voluntat del Senyor, qui escolta la seva paraula i es deixa tocar per Ell, pot començar a veure amb una llum nova. Deixar que Crist ens guareixi és permetre que la seva llum entri en la nostra vida. I quan aquesta llum arriba, tot comença a veure’s d’una altra manera.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies