Acabar amb els avortaments voluntaris és sens dubte un propòsit noble, i assenyalar que estem en el principi de la fi de l’avortament és el subtítol les campanyes “40 dies per la vida”, àmpliament esteses per tot el món (40 Days for Life). Promouen sensibilització, dejunis i oració per a aquest propòsit i ofereixen abundant informació i materials sobre la realitat de l’avortament. També es desenvolupen vigílies d’oració pacífica davant les principals clíniques on es practiquen avortaments. Aquesta pràctica és considerada pels organitzadors com la forma òptima de visibilitzar el problema de l’avortament i oferir el testimoniatge públic de la fe i valentia com a reparació, alternativa i remei. No tracten d’intimidar a ningú sinó de posar de manifest la consciència del dret universal a la vida humana.
Aquestes campanyes són un recordatori de la mort de milions de persones innocents abans de néixer a tot el món; a Espanya, més almenys, 106.172 avortaments en la seva modalitat quirúrgica (segons dades del Ministeri de Sanitat), als quals s’han de sumar una xifra no quantificada d’avortaments químics o farmacològics.
Surten al capdavant també del llenguatge eufemístic i les narratives que pretenen amagar la realitat de matar a un ésser humà en les primeres etapes del seu desenvolupament. Es parla així de “interrupció voluntària de l’embaràs”, “drets reproductius” i “salut reproductiva”. L’avortament es fa passar pel seu dret insistint en els “drets de les dones”, oblidant que tot dret exigeix un suport ètic que l’avali -un títol de dret- i aquí no hi ha un altre que la invocació a la llibertat de decidir com si la llibertat fos un absolut i permetés matar.
S’invoca també la llibertat sobre el propi cos, amb la famosa expressió “el meu cos, la meva decisió” negant la realitat biològica que des de la concepció existeix un individu humà distint dels seus progenitors que només necessita alimentació i protecció per a créixer i arribar a veure la llum del dia.
En el fons, com explica la web de 40 dies per la vida, la justificació més freqüent de l’avortament, consisteix a deshumanitzar-lo o llevar la dignitat, drets i personalitat del no nascut. “Donar-li voltes al concepte de persona humana fins a trobar una excusa prou biensonante perquè les consciències suportin i a poc a poc acceptin la supressió d’aquesta vida. La nova vida es converteix per a qui ha caigut en l’egoisme, en enemiga de la seva comoditat i de la seva independència”.
Una campanya recentment anunciada tindrà lloc durant la pròxima Quaresma, entre el 18 de febrer al 29 de març i els organitzadors ha anunciat diverses accions en diverses ciutats d’Espanya, també a Barcelona, convocant vigílies d’oració davant tres abortorios de la ciutat, entre altres activitats.