Text de l’Evangeli (Mt 1,18-24): El naixement de Jesús, el Messies, fou d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial.
Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir ‘Déu amb nosaltres’». Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
Contemplem avui, com en un avançament, l’insondable misteri de l’encarnació del Fill de Déu, des de la perspectiva de sant Josep. Mateu narra que un àngel s’adreça a l’espòs de Maria per comunicar-li els plans que Déu té per a ell. D’aquesta manera, el relat d’avui ens convida a fixar la nostra mirada en sant Josep, un home valent, decidit i just, per aprendre de la seva actitud davant el missatger diví.
Josep no és un personatge accessori ni prescindible en el pla de la redempció. Déu va voler comptar també amb la seva acceptació lliure i amorosa, amb la seva adhesió personal a la voluntat salvífica. El seu “sí”, silenciós però ferm, forma part del designi pel qual el Verb es fa carn.
Josep sap reconèixer la petjada de Déu en els esdeveniments; es refia de Déu i es refia de Maria, més que de si mateix. I si Ella és la plena de gràcia, també ell rep una gràcia especial quan decideix posar-se enterament a disposició del Senyor, renunciant als seus propis plans per acollir els de Déu.
Com Maria, Josep escolta el missatge que Déu li adreça i l’acull plenament. L’evangeli no recull cap paraula seva; tanmateix, el seu silenci és profundament eloqüent. És un silenci que parla de disponibilitat completa, prompta, sense fissures, que es manifesta amb claredat en les seves obres.
«El silenci de sant Josep no manifesta un buit interior, sinó, ben al contrari, la plenitud de fe que porta en el seu cor i que guia tots els seus pensaments i tots els seus actes. Un silenci gràcies al qual sant Josep, a l’uníson amb Maria, guarda la paraula de Déu, coneguda a través de les Sagrades Escriptures, confrontant-la contínuament amb els esdeveniments de la vida de Jesús; un silenci entreteixit de pregària constant, pregària de benedicció del Senyor, d’adoració de la seva santíssima voluntat i de confiança sense reserves en la seva providència.
No s’exagera si es pensa que, precisament del seu “pare” Josep, Jesús va aprendre, en el pla humà, la forta interioritat que és pressupòsit de l’autèntica justícia, la “justícia superior”, que ell un dia ensenyarà als seus deixebles (cf. Mt 5,20). Deixem-nos “contagiar” pel silenci de sant Josep. Ens és molt necessari, en un món sovint massa sorollós, que no afavoreix el recolliment ni l’escolta de la veu de Déu. En aquest temps de preparació per al Nadal, cultivem el recolliment interior, per acollir i tenir sempre Jesús en la nostra vida» (Benet XVI, 18 de desembre de 2005).
«El silenci de sant Josep no manifesta un buit interior, sinó, ben al contrari, la plenitud de fe que porta en el seu cor i que guia tots els seus pensaments i tots els seus actes. Un silenci gràcies al qual sant Josep, a l’uníson amb Maria, guarda la paraula de Déu, coneguda a través de les Sagrades Escriptures, confrontant-la contínuament amb els esdeveniments de la vida de Jesús; un silenci entreteixit de pregària constant, pregària de benedicció del Senyor, d’adoració de la seva santíssima voluntat i de confiança sense reserves en la seva providència.
No s’exagera si es pensa que, precisament del seu “pare” Josep, Jesús va aprendre, en el pla humà, la forta interioritat que és pressupòsit de l’autèntica justícia, la “justícia superior”, que ell un dia ensenyarà als seus deixebles (cf. Mt 5,20). Deixem-nos “contagiar” pel silenci de sant Josep. Ens és molt necessari, en un món sovint massa sorollós, que no afavoreix el recolliment ni l’escolta de la veu de Déu. En aquest temps de preparació per al Nadal, cultivem el recolliment interior, per acollir i tenir sempre Jesús en la nostra vida» (Benet XVI, 18 de desembre de 2005).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies