S’ha anunciat un pròxim congrés sobre «homeshoooling», traduïble com escolaritzar a casa o educar en família, que té per títol Per la Llibertat: Cap al reconeixement del homeschooling com a opció educativa. Serà a València (Palau de Colomina CEU, Carrer Almudí, 1) els dies 24 i 25 d’octubre de 2025.
El homeschooling consisteix en el fet que els pares o tutors assumeixen la responsabilitat de l’educació dels fills fora del sistema escolar formal, guiats per un pla d’estudis personalitzat. Aquesta iniciativa té bona implantació en alguns països, com els Estats Units i el Canadà, però en uns altres no tant.
Situació legal del homeschooling
La situació legal del homeschooling varia segons els països. Trobem les situacions següents:
- Legal i plenament regulat, en països com els EUA, el Regne Unit, el Canadà, Nova Zelanda i Austràlia.
- Legal amb condicions específiques, així ocorre a Mèxic, Colòmbia, el Perú, l’Argentina i l’Índia.
- Il·legal o prohibit: Alemanya, Turquia, Grècia, el Brasil, la Xina, entre molts altres.
A Espanya, aquesta pràctica guanya adeptes, encara que el seu marc legal és confús o, més aviat, inexistent. El homeschooling al nostre país, no està regulat, però tampoc expressament prohibit. Segons la Constitució, és una opció perfectament legal (l’article 27.1, per exemple, estableix que “tots tenen el dret a l’educació” i que “es reconeix la llibertat d’ensenyament”); però d’acord amb la Llei d’Educació, educació equival a escolarització, i aquesta última és obligatòria entre els sis i els 16 anys d’edat. Això col·loca el homeschooling en una situació legalment bastant ambigua.
S’estima que al nostre país només practiquen homeschooling entre 2.000 i 4.000 famílies, encara que no existeix un cens oficial. Algunes famílies preferirien legalització mentre unes altres prefereixen mantenir-ho en la clandestinitat per temor a controls estatals.
El congrés que comentem apunta a la necessitat de reconeixement legal i social de l’educació en família com una opció diferent per a l’educació en diversos graus per als qui ho desitgin.
Arguments a favor del homeschooling
- Llibertat educativa: un argument important és que el homeschooling respon al dret a la llibertat educativa i la limitació del poder polític sobre un tema tan delicat com és l’educació i els continguts curriculars, i un mode pel qual els pares exerceixen la llibertat en l’educació dels fills. No es tracta d’eliminar tot control públic de l’educació sinó de limitar-lo.
- Personalització educativa: Aquest és un segon argument, en la mesura en què el homeschooling facilita la personalització educativa, ja que permet adaptar l’ensenyament al ritme, interessos i necessitats del nen, lluny del model estandarditzat decretat per l’autoritat i sovint amb poca personalitzat. En el homeschooling hi ha un aprenentatge personalitzat amb un ritme adaptat a cadascun i enfocat als interessos de cada nen. El homeschooling permet adaptar-lo a nens amb necessitats especials i perfil educatiu divers.
- Flexibilitat i vincle familiar: el homeschooling permet flexibilitat horària, amb la possibilitat de dissenyar l’horari educatiu segons el ritme familiar. A més, facilita l’enfortiment de relacions familiars, amb una contínua relació pares-fills, i respondre a contextos especials (transició constant, necessitats especials, etc.).
- Ofereix un entorn segur i lliure de pressions (bullying, assetjament escolar, etc.)
Arguments en contra del homeschooling
- Alta dedicació i risc d’esgotament parental. En moltes famílies que practiquen el homeschooling un dels pares sol dedicar-se de mode preferent o exclusiu a la tasca educativa renunciant, almenys parcialment, a activitats professionals fora de la llar.
- Aïllament social potencial; requereix esforç addicional per a socialització, la qual cosa s’aconsegueix amb activitats artístiques, esportives i associatives on participen els alumnes.
- Costos econòmics i pèrdua d’ingressos laborables, d’altra banda, però, s’estalvia en col·legis.
- Falta de recursos especialitzats com laboratoris, esports o professors especialitzats i risc de bretxes curriculars si els pares no dominen unes certes matèries avançades. Això sol solucionar-se organitzant-se les famílies per complementar el que no es pot proporcionar des de casa.
Paper i reptes de la Intel·ligència Artificial (IA) en el homeschooling
La IA pot potenciar el homeschooling proporcionant:
- Aprenentatge personalitzat optimitzat: IA permet adaptar continguts, ritme i estil a l’estudiant de forma ajustada i dinàmica.
- Automatització de tasques administratives: Planificació, seguiment i avaluació estalvien temps per a pares.
- Foment de socialització col·laborativa mitjançant plataformes. IA que faciliten treball en grup i discussió.
- Suport per a estudiants amb necessitats educatives especials, millorant la inclusivitat.
Al costat d’aquestes potencialitats, la IA també presenta reptes i aspectes que han de ser acuradament considerats. Entre ells:
- Desplaçament d’interacció humana: La IA ha de complementar, no substituir, la relació educativa afectiva.
- Privacitat i gestió de dades: Necessària supervisió de l’ús de dades personals dels nens.
- Bretxa digital: No totes les famílies poden accedir a eines IA avançades, fet que genera desigualtat.
- Ètica i alfabetització digital: És essencial ensenyar als nens des de petits sobre l’ús crític i ètic de la IA.
Futur del homeschooling
En l’àmbit global, hi ha una tendència creixent cap a l’educació personalitzada i a l’autonomia familiar, la qual cosa podria consolidar el homeschooling com una opció viable. No obstant això, la seva integració efectiva requerirà marcs legals clars, accés equitatiu a recursos, i suport institucional o comunitari.
En opinió del Prof. Pérez Adam, l’educació formal i els títols oficials tenen els dies comptats. Alguns pensen que convindria delimitar la instància pública a la verificació del dret a saber i l’execució de la pena (escolarització) quan el dret no es compleixi en el seu mínim raonable. Es tracta, això sí, de privar a l’estat d’un poder clientelista, performatiu, i injust, que uniforma i modela identitats, amb biaix ideològic i interessat en la majoria de casos». En aquest sentit, veu «la legalització i reconeixement de l’educació en família (homeschooling) un necessari reclam de llibertat.