Text de l’Evangeli (Lc 16,19-31): En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
»El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: ‘Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames’. Abraham li respongué: ‘Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí’.
»El ric va insistir: ‘Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments’. Abraham li respongué: ‘Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin’. El ric insistí encara: ‘No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran’. Abraham li digué: ‘Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti’».
Avui Jesús s’adreça als fariseus, homes versats en les Escriptures, coneixedors d’allò que mana la Llei i els Profetes denuncien, tanmateix la seva vida personal sovint manca de coherència. Prediquen un missatge que no practiquen, i aquesta manca d’autenticitat els desautoritza.
Jesús, en canvi, és l’intèrpret autèntic de la Paraula de Déu i l’ensenya no només amb autoritat, sinó d’una manera que el seu missatge arriba directament a l’enteniment i colpeja el cor. En efecte, la paràbola que hem llegit sacseja l’ànima en mostrar com la manera de viure de cadascú rebrà una retribució justa quan arribi el seu final.
Epuló, un dels protagonistes del relat, ha mort i s’enfronta al càstig merescut per la vida que ha portat. No ha estat capaç de reconèixer Llàtzer, un pobre que ha tingut sempre al seu costat i a qui mai no ha prestat atenció ni ajuda. Ara, en prendre consciència de la seva injustícia, mogut per un impuls de bondat que mai abans havia mostrat, demana a Abraham que enviï un missatger per advertir els seus germans, perquè corregeixin la seva conducta, canviïn la seva manera de viure i no acabin com ell.
La resposta que rep pot semblar dura, però no fa més que constatar la realitat: Déu ja els ha enviat molts missatgers, cadascun dels profetes que han denunciat les injustícies socials i el flagell de la pobresa, però ells no els han escoltat.
Jesús ensenya que, per comprendre les Escriptures, cal tenir el cor obert i atent; altrament, la Paraula de Déu, viva i eficaç, resta muda i inoperant, malgrat la claredat i la bellesa del seu missatge.
També els qui coneixen les Escriptures i les ensenyen han de romandre en actitud d’escolta i confrontar la seva vida amb el missatge que prediquen, per tal de permetre a l’Esperit Sant que promogui una identificació personal i progressiva amb el missatge evangèlic.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies