Text de l’Evangeli (Jn 14,23-29): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú m’estima guardarà les meves paraules, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i farem estada en ell. El qui no m’estima no guarda les meves paraules. I la paraula que sentiu no és meva, sinó d’aquell que m’ha enviat, el Pare.
Us he parlat d’aquestes coses estant amb vosaltres. Però el Paràclit, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, ell us ensenyarà totes les coses i us recordarà tot el que us he dit. La pau us deixo, la meva pau us dono; jo us la dono no com la dona el món. No es torbi el vostre cor ni s’acovardeixi. Heu sentit que us he dit: me’n vaig i vinc a vosaltres. Si m’estiméssiu us alegraríeu que vagi al Pare, perquè el Pare és major que jo. I ara us ho dic abans que succeeixi, perquè quan s’hagi esdevingut, cregueu».
Les paraules que Jesús dirigeix als seus deixebles estan carregades d’afecte, surten d’allò més profund del cor. Els parla de la seva proximitat amb el Pare de manera senzilla perquè comprenguin que qui és al costat de Jesús, a prop seu, és també a prop del Pare.
Ens agrada estar a prop de qui estimem, gaudim amb la seva sola presència. Amb Jesús passa quelcom més profund perquè ell ha promès als seus deixebles que, si escolten la seva paraula i la custodien al seu cor, si procuren fer vida el seu missatge, ell mateix i el seu Pare habitaran al seu interior. Aquest estar tan a prop és la prova palpable, indefectible del seu amor.
La insospitada unió amb Déu que Jesús vol regalar als qui l’estimen ultrapassa la nostra capacitat d’entendre. Podríem dir que el Senyor vol convertir la vida dels qui estan a prop seu en un espai per a Déu. Vol “viure a” cadascun dels seus deixebles o, potser millor, introduir els seus deixebles a la vida de Déu.
Només l’Esperit Sant ens pot ajudar a comprendre el significat d’aquestes paraules i obrir el nostre enteniment i el nostre cor amb la seva llum potent i el seu amor fogós. Per això Jesús anuncia l’arribada de l’Esperit, que serà enviat quan ell deixi d’estar present a la terra, com un més entre els homes. Serà el seu enviat qui perllongui la presència de Déu a la terra a través dels cors dels qui l’estimen.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies