Text de l’Evangeli (Lc 9,28-36): En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l’aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.
A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
En contrast amb l’evangeli del diumenge passat, en què Jesús pateix els atacs del diable en moments de feblesa física, avui se’ns presenta l’escena fascinant de la Transfiguració del Senyor, un relat on es manifesta la glòria de Jesús.
Aquesta narració està composta d’elements poc freqüents als evangelis, però ben familiars per als jueus que coneixien les Escriptures: Moisès i Elies, la llum que inunda l’escena i l’envolta amb la seva resplendor, el núvol que, amb la seva ombra, l’ omple de presència de Déu, la veu del cel que ressona amb autoritat… Un veritable espectacle que va impactar els tres deixebles que acompanyaven Jesús en gran manera, i els va omplir de temor en sentir-se, ells també, partícips d’aquesta manifestació divina.
La veu que se sent no s’adreça a Jesús sinó als deixebles. És una veu que declara i exhorta. Declara la identitat de Jesús, la veritat més íntima, el jo més profund: ell és el Fill estimat. Déu Pare revela Pere, Jaume i Joan qui és el seu mestre, i els exhorta a escoltar-lo.
Anys més tard sant Pere recorda a la seva segona carta aquesta experiència, que va quedar ben gravada al seu cor. La seva vida amb Jesús li ha mostrat que les paraules de Jesús sempre es compleixen i per això en dóna testimoni.
Avui el Senyor continua demanant que l’escoltem, que parem orella a la seva veu, que visquem donant-li espai a la nostra vida. “En acabar l’experiència meravellosa de la Transfiguració, els deixebles van baixar de la muntanya amb ulls i cor transfigurats per la trobada amb el Senyor. És el recorregut que podem fer també nosaltres. El redescobriment cada cop més viu de Jesús no és fi en si mateix, però ens porta a «baixar de la muntanya», carregats amb la força de l’Esperit diví, per decidir nous passos de conversió i per testimoniar constantment la caritat, com a llei de vida quotidiana. Transformats per la presència de Crist i de l’ardor de la seva paraula, serem signe concret de l’amor vivificant de Déu per a tots els nostres germans, especialment per a qui pateix” (Francesc, Ángelus 6 d’agost de 2017).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies