Text de l’Evangeli (Jn 2,1-12): I al dia tercer se celebrà un casament a Canà de la Galilea, i la mare de Jesús hi era. I també hi fou convidat Jesús amb els seus deixebles. I en faltar vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». I li diu Jesús: «Què ens fa a tu i a mi, dona? Encara no ha arribat la meva hora». Diu la seva mare als servidors: «Tot el que us digui, feu-ho».
Hi havia allí sis gerres de pedra col·locades per a la purificació dels jueus, i en cada una hi cabien dues o tres mesures [de quaranta litres cada una]. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua les gerres». I les ompliren fins dalt. I els diu: «Traieu-ne ara i porteu-ne al mestre-sala». I li’n portaren. Així que el mestre-sala va tastar l’aigua convertida en vi -no sabia d’on era, però els servidors, que l’havien tret, sí que ho sabien-, crida l’espòs, i li diu: «Tothom posa primer el bon vi i, quan ja estan beguts, el pitjor. Tu has guardat el bon vi fins ara». Aquest, que fou el primer dels signes de Jesús, el va fer a Canà de la Galilea, i manifestà la seva glòria, i cregueren en ell els seus deixebles.
Jesús ha començat la seva vida pública i participa, amb alguns dels seus deixebles, com un més de la ciutat, en les noces d’uns amics de la família. Allí està també la seva Mare, al costat d’ell, pendent perque tot surti bé; per això, no se li escapa ni un detall i s’avança a advertir al seu fill d’una possible desgràcia: el vi s’ha acabat i els nuvis ni s’han adonat ni, possiblement, tenen recursos per a sortir airosos d’aquesta incòmoda situació.
Maria acudeix a Jesús perquè sap bé que no es negarà a atendre la seva petició d’ajuda, encara que això suposi avançar el moment, “l’hora” en què tenia previst manifestar la seva identitat i la seva missió, conforme a la voluntat del seu Pare Déu. El Senyor duu a terme un miracle portentós i, alhora, discret, de manera que allò queda entre Maria, Jesús i el cap de sala; un miracle que només Déu pot fer, del qual la seva mare va ser, podríem dir, propiciadora. Gràcies a la seva delicada intercessió Jesús avança l’hora de la seva manifestació.
Sant Joan fa notar que el marc en el qual Jesús va realitzar el seu primer signe va ser la festa d’unes noces. Aquesta circumstància permet entreveure que el missatge de l’evangeli és una proposta de felicitat, d’alegria. En més d’una ocasió, en la seva predicació, Jesús compara la vida prop de Déu amb un banquet de noces. Efectivament, en el cel la festa està assegurada, però ja en la terra podem també participar en una celebració singular, la Santa Missa, i reviure un miracle anàleg al de Caná.
“Així com Jesús, davant el prec de la seva mare, anticipa simbòlicament la seva hora i, al mateix temps, es remet a ella, el mateix ocorre sempre de nou en l’Eucaristia: davant l’oració de l’Església, el Senyor anticipa en ella la seva segona vinguda, ve ja, celebra ara les noces amb nosaltres, ens fa sortir del nostre temps llançant-nos cap a aquella “hora” (Benet XVI, Jesús de Natzaret).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies