L’encíclica ‘Dilexit nos’ del Papa Francesc, sobre el Sagrat Cor de Jesús, s’ha publicat el dia 24 d’octubre del 2024. Pren el títol d’unes paraules de sant Pau referides a Crist: «Ens va estimar» (Rom 8, 27). El contingut de l’encíclica es pot resumir en una acurada anàlisi de com Crist ens ha estimat i en reflexionar som com hem de correspondre al seu amor en l’actual context cultural i social. Ho fa amb profunditat teològica i recorrent a l’abundant literatura espiritual sobre el Cor de Jesús, símbol privilegiat del centre més íntim del Verb de Déu encarnat i expressió del seu infinit amor. Aquest document mostra continuïtat respecte de l’abundós Magisteri anterior, però amb matisos propis.
Dilexit nos (DN) és la quarta encíclica del Papa Francesc, després de Lumen Fidei (2013), sobre la virtut de la fe, que va deixar en part preparada el Papa anterior, Benet XVI, a la qual va seguir Laudato si’ (2015) sobre la visió cristiana de l’ecologia i la cura de la «casa comuna», i la Fratelli tutti (2020) sobre la fraternitat i l’amistat social. El mateix Papa Francesc vincula Dilexit nos amb les dues encícliques socials anteriors, la qual proporciona una base espiritual als requisits socials. Amb les seves pròpies paraules:
El que s’expressa en aquest document ens permet de descobrir que el que s’escriu a les encícliques socials Laudato si’ i Fratelli tutti no és aliè al nostre encontre amb l’amor de Jesucrist, ja que és bevent d’aquest amor que esdevenim capaços de teixir llaços fraterns, de reconèixer la dignitat de cada ésser humà i de tenir cura plegats de la nostra casa comuna. (DN, 217)
L’encíclica no explicita quin és el seu objectiu, però, després de llegir-la, podem col·legir que pretén de revitalitzar la devoció al Cor de Jesús i una major presa de consciència del fet que l’amor a Crist pot transformar un món deshumanitzat. Tal com afirma a les paraules conclusives, «només el seu amor [de Crist] farà possible una humanitat nova.» (DN, 218). L’esforç del Papa Francesc per revitalitzar la devoció al Cor de Jesús s’inscriu dins una perspectiva contemporània i la connecta amb les necessitats espirituals del món actual.
Som davant un document important i amb un missatge ambiciós, que cerca ni més ni menys que transformar aquest món nostre, jutjat com a consumista, deshumanitzat, «líquid» i en el qual hi ha molt poc lloc per al cor, en un altre il·luminat per l’amor de Crist i, sobretot, transformat per persones que s’han deixat guanyar per aquest amor.
De cadascuna de les seves cinc parts podem aprendre coses i totes cinc ens poden ajudar a millorar. La primera, més filosòfica, porta a copsar la profunditat de l’expressió «Cor de Jesús», mentre que la segona ens duu a comprendre millor quin ha estat i és l’amor de Crist per nosaltres, i la tercera ajuda a aprofundir teològicament en el culte al Sagrat Cor de Jesús. La quarta il·lustra l’impacte de l’amor a Crist en els sants i els desenvolupaments en l’espiritualitat a què han donat lloc. La cinquena part, potser la més genuïna, desenvolupa la projecció de la correspondència a l’amor de Crist en l’amor als altres.
No crec que la DN pugui connectar gaire amb aquells que estan allunyats de la tradició cristiana, i potser aquest no és el seu objectiu immediat. Tanmateix, per les paraules i el testimoni dels fidels laics, immersos en el món, sí que els pot arribar el missatge transformador de Crist que respira l’encíclica.
Un punt, diria que important, contingut en l’encíclica és la unió necessària entre la unió amb Crist ―amor correspost a l’Amor de Crist― i la preocupació fraterna pels altres. És prou conegut el problema d’associacions caritatives cristianes mancades d’espiritualitat, que no es diferencien gaire d’altres organitzacions altruistes. En aquest sentit, algú ha dit que el laïcisme ha entrat en les organitzacions caritatives catòliques. Lluny d’aquest plantejament, el Papa Francesc uneix sol·licitud envers els altres i vida interior ―amb les seves pròpies paraules, «fraternitat i mística» (DN, 177-80)―, i ho fa, en primer lloc, citant Sant Bernat de Claravall, un home d’acció amb una forta espiritualitat. «Sant Bernat animava, en primer lloc, a la unió amb el Cor de Crist, aprofitava la riquesa d’aquesta devoció per proposar un canvi de vida fonamentat en l’amor. Ell creia que era possible una transformació de l’afectivitat, esclavitzada pels plaers, que no s’allibera per l’obediència cega a un mandat, sinó per una resposta a la dolcesa de l’amor de Crist» (DN, 177; èmfasi afegit). A partir d’aquí ve la preocupació pels altres.
La Dilexit nos s’afegeix a altres encícliques pontificies, que reflecteixen la centralitat del Sagrat Cor en la comuna espiritualitat catòlica, i que han guiat aquesta devoció al llarg dels segles, adaptant-la als temps i reforçant el seu lloc com a símbol de l’amor redemptor de Crist. També subratlla la importància de confiar en Jesús i correspondre a aquest amor i a expressar-lo en voluntat de conversió continuada i en maneres concretes de servei i amor als altres, abraçant, per tant, una dimensió personal amb implicacions socials i comunitàries.
A les entrades següents ens ocuparem dels continguts (Part II), per passar després a l’anàlisi d’algunes característiques de l’encíclica (Part III ) i la connexió amb l’anterior Magisteri de l’Església sobre el Sagrat Cor (Part IV).