CARDENAL ARTHUR RICHE, Los jardines de Dios, Palabra 2023, 125 pp.
El cardenal Arthur Roche reflexiona sobre aquests jardins com a imatges de la vida espiritual. Hi ha 5 jardins que tenen arrels bíbliques, i l’autor del llibre assigna un títol a cadascun: el jardí del pecat, l’Edèn, l’hort del sofriment, Getsemaní, l’hort de la victòria, el Sepulcre Nou, el jardí del paradís, la Jerusalem celestial i l’Edèn abans del pecat, l’hort tancat del Càntic dels càntics, Santa Maria. A aquests jardins els precedeixen uns capítols previs els títols dels quals expressen bé el contingut: “Cuidar el jardí”, “Posar-hi fonaments”, “Edificar la casa”. S’albira que l’autor ens està parlant de la vida interior. Més ben dit, de la necessitat de conrear la vida interior com a base de qualsevol objectiu pastoral que vulgui proposar-se tot cristià i que vulgui arribar a bon port.
Cada persona té un jardí interior per conrear. Ha de respondre a la pregunta: A qui pertanyo? Més i abans que l’anterior, qui soc? que, qui més, qui menys es fa alguna vegada en la vida. L’amo del jardí és el Senyor, a Ell pertany. Hem estat cridats “a treballar en la seva vinya” (cf. Mt 20, 4).
També s’aplica la metàfora del jardí a tota l’Església, a la seva missió pastoral. Bisbes i sacerdots són els jardiners. L’Església és un jardí, un “hospital de campanya” diu el Papa Francesc, que cal cuidar, que cal fer fructificar malgrat la realitat, que un té per davant, el podria desanimar. Posa l’exemple de quan sant Pau va arribar a Corint, ciutat ben allunyada de l’ideal cristià per les seves orgies, religions paganes, incomprensió mateixa dels termes del lèxic cristià: resurrecció, sacrifici, ascesi… Per a sant Pau no és un problema. A l’inrevés, creix davant els obstacles i passa a Corint diversos anys assentant les bases d’una comunitat cristiana ben fecunda. Conrea aquest jardí amb amor.
Són reflexions que el cardenal Roche ha anat desenvolupant en retirs, adreçats principalment a sacerdots i seminaristes. Actualment és el prefecte del Dicasteri per al Culte diví i la disciplina dels Sagraments. Abans havia estat el secretari de la Congregació per al culte, que era el nom anterior d’aquest Dicasteri. Fa anys que treballa en servei de la Santa Seu i coneix de prop els problemes, circumstàncies i reptes que comporta la vida dels sacerdots avui dia. Abans va ser bisbe de Leeds i va dur a terme una gran tasca pastoral uns quants anys. Sempre, subratllant aquest aspecte de la santedat com a motor de la vida cristiana, tant en l’àmbit personal com comunitari. Va ser, per exemple, un dels impulsors per començar el procés de beatificació del jove Pedro Ballester, que va morir en olor de santedat en la veïna diòcesi de Manchester, fa uns pocs anys.
El llibre va precedit per un Pròleg i una Presentació. El primer del cardenal Blázquez, arquebisbe emèrit de Valladolid, on el cardenal Roche va passar una època com a seminarista en el Real Col·legi de Sant Albà de Valladolid. La Presentació la fa el P. Paul Murray, OP, professor de la Pontifícia Università Tommaso d’Aquino, Angelicum, Roma. Els dos destaquen la profunditat i bellesa d’aquest llibre, curt, però de fàcil lectura i de senzilla aplicació pràctica, no sols per a bisbes, sacerdots i seminaristes, sinó també per a qualsevol cristià que vulgui conrear aquests jardins de l’ànima que trobarà a mesura que vagi creixent en la seva vida espiritual.