A. Cortina, Transhumanismo. La ideología que desafía a la fe cristiana, Palabra, Madrid 2022
Albert Cortina és professor en el Departament de Ciències Bàsiques de la Universitat Internacional de Catalunya. El 2015 va coordinar, juntament amb M. A. Serra, Humans o transhumans?, una recopilació d’articles de diversos autors, àmpliament comentada en els mitjans de comunicació. Des de llavors, l’autor ha publicat altres llibres i impartit nombroses conferències sobre la ideologia transhumanista, prestant especial atenció a les seves implicacions ètiques.
Transhumanisme. La ideologia que desafia la fe catòlica pretén «alertar els catòlics i tots aquells que són afins a l’antropologia humanista cristiana respecte a les propostes del transhumanisme” (p. 14), alhora que mostra la “racionalitat, profunditat, coherència i bellesa de la proposta cristiana respecte a la persona” (p. 15). Per aconseguir aquests fins, Cortina tria 33 temes i a cadascun dedica un capítol del llibre. L’estructura expositiva és sempre la mateixa: primer, explica el concepte o ideal transhumanista que considera representatiu respecte al tema proposat; a continuació, recull la doctrina catòlica sobre aquest concepte. El subtítol de cada capítol reflecteix aquesta contraposició, alhora que suggereix els temes abordats (p. ex. “Evolució: determinisme biotecnològic vs. Lliure albir i altruisme” o “*Globalisme: Civilització global postcristiana vs. Evangelització de la globalització i del nou continent digital”).
Entre els mèrits del llibre es pot destacar que l’autor explica amb claredat i sintèticament cada concepte, la seva incompatibilitat amb el cristianisme i els perills als quals el transhumanisme pot menar. Segurament a causa del to divulgatiu, hi ha poques notes a peu de pàgina, que s’usen sobretot en les referències sobre la doctrina catòlica, o per reforçar els propis arguments amb referències a altres autors. Les citacions de fonts transhumanistes solen limitar-se a testificar l’ideal que s’està comentant en cada cas.
Sens dubte, aquest mode de procedir facilita que el lector vegi totes dues postures com a incompatibles. No obstant això, al meu entendre, presenta dos problemes:
Un primer inconvenient és que, a vegades, no es veu el perquè de la incompatibilitat, més enllà que són postures contraposades. Això es deu al fet que exposició de l’ideal transhumanista no n’inclou els motius de fons, ni hi ha un diàleg entre les dues postures. Aquesta falta de debat, a més, facilita que a vegades es passi de l’exposició de l’ideal a la interpretació d’aquest. Per exemple, quan Cortina presenta a Zuckenberg i la seva aposta empresarial com un “intent de construir un cel en la terra”, arriba a afirmar que “el que Zuckenberg no veu, és que el cor de l’home només trobarà aquesta plena i absoluta satisfacció en la presència real de Déu” (pàg. 143): judicis que van bastant més enllà del que el fundador de Facebook ha dit sobre el seu projecte. I encara que aquestes sobre interpretacions no siguin freqüents, sí que poden generar en alguns lectors una certa desconfiança sobre l’equanimitat dels judicis del llibre.
Un segon problema és que, en ometre el debat filosòfic de fons, un lector amb un cert coneixement de la matèria pot considerar que s’ometen perspectives que haurien emmarcat el tema sota una altra llum. D’aquesta manera, algunes incompatibilitats que l’autor pretén mostrar queden en dubte. Els exemples són nombrosos: així, en tractar el sentit de la vida i la seva relació amb la “vida eterna”, es pot recordar a Wittgesntein i pensar que Cortina només posposa la solució, o converteix la vida “natural” en un absurd; en el capítol 15, es contraposen elements d’àmbits distints (la “millora de les capacitats cognitives” i els dons de l’Esperit Sant) que per això no són incompatibles (almenys pels motius adduïts); o en el capítol 33, on denuncia com “transhumanista” la revisió del concepte d’espècie biològica, s’omet que aquesta revisió prové de la genètica, i posseeix una base experimental: per això no sembla prou defensar, simplement, que és una revisió purament ideològica, encara que sigui cert que el transhumanisme instrumentalitzi el problema.
En síntesi, el llibre pot interessar a un públic que s’està introduint en la matèria, sobretot en el que té de diccionari de conceptes transhumanistes, i en el mostrar els molts camps en els quals xoca amb el cristianisme. No obstant això, pels motius ja assenyalats, és probable que deixi insatisfets lectors amb una mica de formació filosòfica o teològica que estiguin buscant una anàlisi més profunda del transhumanisme, o que vulguin reflexionar sobre les implicacions ètiques que té.