Text de l’Evangeli (Mt 16,13-19): En aquell temps, havent arribat Jesús a la regió de Cesarea de Filip, preguntava als seus deixebles, dient: «Qui diuen els homes que és el Fill de l’home?». Ells respongueren: «Uns que Joan Baptista, d’altres que Elies, uns altres que Jeremies o un dels profetes». Els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?». I responent Simó Pere, li diu: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu». I responent Jesús, li diu: «Benaurat ets, Simó Barjona, perquè no t’ha revelat això ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare, que està en els cels. I jo et dic que tu ets Pere, i damunt aquesta pedra edificaré la meva Església; i les portes de l’infern no prevaldran contra ella. Et donaré les claus del regne dels cels, i tot allò que lligaràs a la terra serà lligat als cels, i tot allò que deslligaràs a la terra serà deslligat als cels».
És habitual que el Senyor, abans de fer un miracle, toqui el cor de qui els ho demana perquè pugui manifestar la seva fe i la seva confiança en el poder de Jesús. En el relat d’avui Jesús vol confiar als seus apòstols, i de manera singular a Pere, una missió que requereix no sols fe sinó el compromís de tota la vida. Per això, els interroga de manera directa, “per a vosaltres, qui sóc jo?”, una pregunta comprometedora, que només Pere s’atreveix a respondre.
Jesús arrenca del cor de Pere un acte sincer i profund de fe. Només Déu Déu ha pogut gravar en la seva ànima el reconeixement de la identitat i missió del Senyor; és una convicció ferma que, més endavant, quan calgui, el farà capaç de sustentar la fe dels altres apòstols. I aquest és el miracle per a qui el Senyor vol preparar-los.
Pere, un home igual als altres, acull l’elecció del mateix Jesús i assumeix l’autoritat que li és conferida, un poder al servei del bé. I el Senyor li promet la seva cura, una protecció que mai no li faltarà davant de qualsevol poder que l’amenaci.
L’Església està cridada a ser a cada època de la història la mateixa que va fundar Jesucrist. Per això, les paraules que Jesús dirigeix a Pere continuen ressonant avui, de manera viva i eficaç, transcendeixen la figura de l’apòstol pescador i constitueixen el fonament del primat del Papa a l’Església.
“Acull la paraula del Papa, amb una adhesió religiosa, humil, interna i eficaç: fes-li’n ressò” (S. Josepmaria Escrivà, Forja n. 133).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies