Jaume Clavé Cinca, Sant Joan Evangelista “va veure i va creure” (Jn 20,8) … i nosaltres també! Autoedició. Solsona 2021, 232 pág.
Qué és el que van veure els apòstols Joan i Pere quan van entrar al sepulcre de Jesús, al tercer dia, després de la seva mort? Per què allò els va fer creure en la seva resurrecció? Aquesta és la pregunta que Clavé planteja i vol resoldre en el seu llibre.
En el seu estudi fa servir documents històrics però també d’altres de diversa tradició, no bíblics, i fins i tot alguns de tipus llegendari, com aquell que argumenta que alguns dels soldats que van ser testimonis de la passió de Jesús, destacant-ne Longinos, eren ilergets, de l’interior de Catalunya, en concret de l’actual Sanaüja, o d’altres poblacions d’Espanya, com la ciutat de Niebla (Huelva).
L’autor analitza uns pocs versets del quart evangeli, només la perícopa de Joan 20, 1-10, i presenta algunes claus d’interpretació d’aquest text, conjugant l’exegesi crítica amb altres models d’anàlisi. El que resulta més original és que pren la reliquia del sant Llençol de Torí com a punt de partença i de contrast dels arguments que desenvolupa.
Clavé dedica vàrios capítols exclusius al sant Llençol. En els dos primers, en fa una descripció detallada de la seva longitud i amplada, de la manera com es va disposar per a amortallar el cos de Jesús, com són les dues imatges que han quedat estampades, la frontal i la dorsal, i com és impossible que les hagi fet una ma humana, entre altres motius, perquè la figura de Jesús no és visible sinó a partir de dos metres de distància.
En el tercer capítol, l’autor contempla els misteris de dolor del sant Rosari a la llum del sant Llençol, mostrant como en aquesta tela s’hi troben testimoniats una bona part dels sofriments que va patir Jesús en la seva passió i mort. En el penúltim descriu el periple del Llençol des de l’època dels apòstols fins al 1983, quan va ser cedit pel darrer rei d’Itàlia al Vaticà.
En els capítols centrals analitza la versió grega i llatina del text evangèlic i algunes traduccions de diversos exegetes. Finalment proposa una nova traducció i exposa la seva teoria sobre la interpretació d’aquest passatge: el que van veure Pere i Joan al sepulcre són les dues imatges del cos de Jesús estampades en el llençol, com si haguessin estat misteriosament pintades, i el sudari separat, flotant enlaire en una posició inexplicable. Ben conscient de que es tracta d’una hipòtesi, l’autor senyala que “si no va ser així, podríem dir, com els italians, que si non è vero, è ben trovato” (p. 124).
Amb aquest llibre Clavé no busca només explicar una nova teoria, sino que vol aportar proves als homes i dones del segle XXI, que no coneixen Jesucrist o bé no accepten la seva divinitat manifestada en els miracles que va fer, el més gran de tots, la resurrecció. La seva finalitat és mostrar que la resurrecció de Jesús es un fet històric, alhora que sobrenatural, perqué es pot constatar, i perqué hi ha uns testimonis singulars: un llençol i un sudari, que van fer evident aquest fet inexplicable a Joan i Pere.