Premià de Dalt ha acollit els dies 27 i 28 de gener la 60a edició de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, amb la participació de més d’un centenar de preveres. L’edicó d’enguany s’ha centrat en la reflexió sobre el valor i la necessitat de l’esperança en la societat actual i com transmetre-la. S’han destacat com a elements essencials per a la seva difusió el testimoniatge, el conreu de la identitat i la creació de vincles personals fonamentats en els valors cristians.
Mn. Xavier Argelich, director de les Jornades d’enguany, va remarcar que aquestes trobades “tenen vocació de ser mitja de formació i intercanvi d’experiències pastorals; en aquesta edició es tracta un tema molt present en la tasca pastoral especialment; en aquest any jubilar i en paraules de sant Pau l’esperança no pot defraudar. Ara tocar saber obrir camins d’esperança”
Revitalitzar la vida de la parròquia amb esperança
En temps de canvis culturals i secularització, com revitalitzar la vida de la parròquia? Sobre aquesta qüestió ha parlat Fr. Stephen Langridge, prevere de l’arxidiòcesi de Southwark (Anglaterra) en la seva ponència: «La conversió pastoral des de l’esperança». “Hi ha una dificultat vital per viure allò que som a les nostres parròquies —ha dit Fr. Stephen—. Alguns sacerdots han viscut anys de declivi i això pot minvar l’esperança. El que encoratja els sacerdots ordenats de poc és l’oportunitat de transformar vides i construir una Església de “pedres vives”. També es tracta d’inspirar i capacitar els feligresos perquè assumeixin la missió de l’Església, no només per als que ja són dins de l’Església, sinó també per als qui actualment estan allunyats de la vida eclesial. Una parròquia pròspera fomenta una cultura on cada persona contribueix en servei i ministeri.”
Fomentar l’esperança i promouen la salut mental en l’acompanyament espiritual
També va parlat d’identitat personal el psiquiatre Dr. Carlos Chiclana en la seva ponència «Hi ha motius per a l’esperança» amb la qual ha animat els sacerdots a fer valdre les petites accions de la seva labor en l’acompanyament de les persones que “fomenten l’esperança i promouen la salut mental”.
“Jo els animo —va dir Chiclana— a valorar que són molt importants per a una persona, no és indiferent la trobada d’una persona amb un sacerdot, donat que aquests encontres personals són motius de revitalització”. Finalment, va donar als sacerdots presents en les jornades uns consells per tenir cura de la seva salut i no perdre l’esperança: “Reforçar la cura personal, dormir prou hores, menjar bé, fer exercici…” són aspectes biològics, psicològics ambientals i d’actitud (qui ets) a tenir en compte per cuidar-se.
Comunicar l’esperança
El professor de la Universitat de la Santa Creu (Roma), Dr. Jordi Pujol, va abordat la temàtica de “Comunicar l’esperança” en un context de crisi de confiança en les institucions. Va dir que “pel que fa a comunicació, el que té més força és testimoniar: la nostra magnanimitat, la nostra generositat, el nostre somriure… Tant de bo que els portadors d’esperança es trobessin amb els cercadors d’esperança; per això, cal ser instruments de sanació, personal i institucional, hi ha molta gent ferida, i hem de millorar molt en l’escolta, perquè es pot fer molt de bé si aprenem a escoltar”.
Va remarcat també la importància de ser fidels a la identitat cristiana. Segons ell, l’Església ha “de comunicar amb transparència perquè la credibilitat moral passa per ser una institució veritable, autèntica, genuïna. La comunicació pot ajudar a fer una autocomprensió de qui som i què fem, no només en moments de crisi”. Ha insistit en la necessitat d’actuar amb coherència, ja que “quan hi ha fractura és quan es perd la confiança”.
Pel que fa a la dimensió més visible i humana de l’Església, Pujol va subratllat que “compartim perfectibilitat amb altres organitzacions socials. Per això, acceptar la vulnerabilitat és condició necessària per a millorar. No hi ha millora possible sense acceptar la vulnerabilitat institucional com a punt de partida”.
“Recuperar l’alegria de viure: esperança en la vida ordinària”
En una taula rodona, moderada pel Dr. Joan Costa, diversos experts van exposat com viure i transmetre l’esperança en la vida quotidiana. Pilar Lacorte, de l’Institut de la Família de la UIC Barcelona, ha defensat l’acompanyament familiar com una via d’esperança. Va afirmar: “La família no és l’esperança del món, però sí que n’és el lloc i el motor; l’àmbit familiar és on se’ns estima a través de la nostra vulnerabilitat, es creen vincles i un compromís alhora que exigeix temps, paciència i humilitat perquè allò que ens transforma és el que vivim.”
Mn. Carles Bosch, delegat de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, va afirmar que “el qui viu de l’esperança és el que creu que tot té un sentit. Davant de cada necessitat, Déu dona la resposta necessària; hi ha esperança pels joves i els joves són esperança per al món i ho veiem quan se’ns donen models com els de Carlo Acutis i Giorgio Frassati. L’anomenada generació de vidre és fràgil, però també és transparent, si t’apropes prou veus el que hi ha, joves de l’era postmoderna” que cerquen models de vida i vincles que donin sentit a la seva existència.
Cristina Monforte, codirectora de la Càtedra WeCare de la UIC Barcelona i infermera de cures pal·liatives, ha tractat el repte de “promoure l’esperança en els malalts quan en paral·lel actuen els mecanismes d’eutanàsia vigents”. Ha destacat que Catalunya és la comunitat autònoma amb més casos d’eutanàsia. Segons Monforte, “treballar en el terreny de parlar de sentit, de propòsit, de percepció de dignitat, sentit de pau, reconciliació, bona mort, comprensió i compassió als malalts pot contribuir a donar el millor benestar a aquelles famílies que afronten el final de la vida”. Ha insistit en la necessitat de “crear vincles personals i redescobrir les raons per voler viure sense patiment”, i ha explicat que “hi ha teràpies en el camp de les cures pal·liatives que es poden oferir i donen esperança”.
El Cardenal de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella va voler fer-se present a les Jornades tot animant els preveres a ser portadors d’esperança especialment en aquest any jubilar.