Habemus Papam!
Robert Francis Prevost (Chicago, 1955), ha estat triat Papa, amb el nom de Lleó XIV. És el Romà Pontífex número 267è d’una successió ininterrompuda que comença en l’apòstol sant Pere. Els seus pares són d’ascendència francesa i espanyola. Compta amb doble nacionalitat, estatunidenca i peruana.
El Papa, Vicari de Crist en la Terra, ha de ser mestre, sacerdot i pastor, perquè això va ser Crist, en la seva missió mediadora. Crist és Mestre que ensenya el camí cap a Déu, és Sacerdot que s’ofereix a si mateix en redempció per tots els pecats i és Pastor que condueix a les ovelles que té confiades. D’aquest triple ofici de Crist (tria munera Christi, segons la terminologia teològica), en realitat, participa no sols el Papa, sinó tot batejat. Cada cristià ensenya amb la seva vida i amb la seva paraula, participa del sacerdoci de Crist en el Sant Sacrifici de la Missa, ja sigui amb el seu sacerdoci comú o ministerial, i actua per a acostar els altres a la cleda de Crist. El Papa participa d’aquests oficis d’una manera singular, en el seu Magisteri Suprem i Universal de l’Església, en el sacerdoci de Bisbe de Roma – Romà Pontífex – i acompanyant al Poble de Déu amb potestat suprema i universal.
L’Esperit Sant ha inspirat la seva elecció, no sense que els cardenals hagin ponderat que el cardenal Prevost compta amb virtuts arrelades i una notable preparació i experiència per a exercir aquest tiple oficio.
La seva preparació acadèmica va començar amb un grau en matemàtiques en la Universitat Villanova, EE. UU., juntament amb una especialització en Filosofia, i un mestratge en teologia (divinity, en la terminologia americana) en la Unió Teològica Catòlica de Chicago. A Roma va obtenir la llicenciatura i el doctorat en Dret Canònic en la Universitat de Sant Tomàs (Angelicum). Es un políglota: parla anglès, espanyol, italià, francès, portuguès, i llegeix el llatí i l’alemany.
La seva espiritualitat s’ha forjat en la línea de Sant Agustí, des de els seus estudis bàsics en un col·legi dels pares agustins i posteriorment en el seu ingrés i professió religiosa en l’orde de sant Agustí. En les seves paraules inicials, León XIV es va definir com a fill de Sant Agustí. Per al seu misteri comptarà, sobre tot, amb la gràcia sacramental de la plenitud del sacerdoci com a Bisbe i l’assistència de l’Esperit Sant, juntament amb les oracions de tot el Poble de Déu.
Compta també amb una àmplia experiència pastoral i docent, amb més de 30 anys de labor al Perú. La seva experiència de govern inclou diversos càrrecs en l’Orde de sant Agustí, incloent ser Prior de l’Ordre i, posteriorment, haver estat Bisbe de Chiclayo, el Perú. A nivell universal és destable el seu acompliment com a Prefecte del Dicasteri per als Bisbes i President de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina. A més ha format part de dicasteris com per a la Doctrina de la Fe, per a les Esglésies Orientals, per al Clergat, per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, per a la Cultura i l’Educació, per als Textos Legislatius i de la Comissió Pontifícia per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà.
Primeres paraules del Sant Pare León XIV
“La pau sigui amb tots vosaltres!”, va començar dient, evocant la primera salutació de Crist ressuscitat, «el Bon Pastor, que va donar la seva vida pel ramat de Déu.» Va afegir: “També jo voldria que aquesta salutació de pau entrés en el vostre cor, que arribés a les vostres famílies, a totes les persones, onsevulla que estiguin, a tots els pobles, a tota la terra. La pau sigui amb tu!”
Va continuar parlant de la pau: “Aquesta és la pau de Crist Resucitado, una pau desarmada i una pau desarmante, humil i perseverant.» I va donar un motiu profund: «Ve de Déu, Déu que ens estima a tots incondicionalment.”
No va faltar un afectuós record per al Papa Francesc: “Encara conservem en les nostres oïdes aquella veu feble però sempre valenta del Papa Francesc beneint Roma! El Papa que va beneir Roma va donar la seva benedicció al món, al món sencer, aquell matí de Pasqua. Permetin-me continuar amb aquesta mateixa benedicció.”
Les seves paraules, van mostrar de seguida una gran confiança en Déu: “Déu ens estima, Déu els estima a tots i el mal no prevaldrà. Tots som a les mans de Déu. Per això, sense por, units de la mà amb Déu i els uns amb els altres, seguim endavant. Som deixebles de Crist. Crist ens precedeix. El món necessita la seva llum.»
Va afegir la necessitat de Crist per al nostre món: «La humanitat necessita d’Ell com a pont per a ser aconseguit per Déu i el seu amor. Ajudin-nos també a nosaltres, i després els uns als altres, a construir ponts, amb el diàleg, amb les trobades, unint-nos a tots per a ser un sol poble sempre en pau. Gràcies al Papa Francesc!
La continuïtat amb el Papa Francesc, especialment amb la seva encíclica Fratelli tutti es va fer palesa, en l’acolliment a tots, així com la idea de sinodalidad:
Voldria caminar al costat de vosaltres, com a Església unida buscant sempre la pau, la justícia, tractant sempre de treballar com a homes i dones fidels a Jesucrist, sense por, per a anunciar l’Evangeli, per a ser missioners.
Aquest anunci de l’Evangeli i l’exhortació a ser missioners -amb missió- va ser especialment ressaltada: “Hem de buscar junts com ser una Església missionera, una Església que construeix ponts, dialoga, sempre oberta a rebre com aquesta plaça amb els braços oberts. Tots, tots aquells que necessiten de la nostra caritat, de la nostra presència, del nostre diàleg i del nostre amor.”
No van faltar salutacions particulars per a l’Església articular de Roma, on el Papa és el Bisbe” i per a la seva antiga diòcesi de Chiclayo, al Perú.
Unes paraules finals podrien significar un primer i elemental esbós del que pot ser el programa d’aquest pontificat:
A tots vosaltres, germans i germanes de Roma, d’Itàlia, del món sencer, volem ser una Església sinodal, una Església que camina, una Església que busca sempre la pau, que busca sempre la caritat, que tracta sempre de ser pròxima especialment als quals sofreixen.
La pietat mariana del nou Papa va quedar de manifest en dirigir una breu oració a Maria i recordar que la seva elecció ha tingut lloc el dia de la Súplica a La nostra Senyora de Pompeia. “La nostra Mare María vol sempre caminar amb nosaltres, estar prop de nosaltres, ajudar-nos amb la seva intercessió i el seu amor. Llavors m’agradaria orar junt amb tu. Orem junts per aquesta nova missió, per tota l’Església, per la pau en el món i demanem aquesta gràcia especial a María, la nostra Mare.
Ave María…