La inauguració dels Jocs Olímpics de París 2024 el divendres 26 de juliol ha tingut una cobertura mundial impressionant com és usual en aquests actes, amb un públic ampli, també de tipus familiar. Al costat de moments memorables com les desfilades d’equips participants o l’encesa de la torxa, a molts, l’espectacle ens ha decebut profundament en el seu conjunt, pel seu notable biaix ideològic i per escenes ofensives per a Déu, per als cristians i per al propi esperit olímpic. En efecte, la cerimònia ha estat:
Ofensiva per a Déu. Déu, l’Ésser Suprem, reconegut com a tal per una gran part de la humanitat, ha estat reemplaçat per una visió nihilista. La cançó de John Lennon, Imagine, que va ocupar un lloc destacat, és significativa. Convidava a imaginar que no hi ha cel, ni infern, ni religió… La cerimònia va ser també contrària a la veritat de la Creació, i concretament de l’ésser humà -home i dona- creat a imatge de Déu. En el seu lloc s’han promocionat els valors i el col·lectiu LGTBIQ+, que nega la naturalesa humana. Un altre element qüestionable va ser la geneta ‘metàl·lica’ sobre un cavall mecànic, al final de la cerimònia, què significava? Potser el transhumanisme que en l’expressió més radical substitueix a l’humanisme, sigui o no transcendent? En aquesta línia, contrària en voler de Déu, tampoc va faltar un enfocament hedonista de la vida, tan lluny de la plenitud humana, amb una escena molt tosca representant a Dionís (Bacus per als romans), l’antic déu grec del vi i la diversió.
Ofensiva per als cristians. Va ser deplorable una paròdia de la imatge de l’Últim Sopar de Leonardo da Vinci (vegeu imatge destacada), amb una senyora en el centre amb un cercle al seu cap, a mode d’aurèola de santedat, i amb homes usant roba i maquillatge drag per imitar i sovint exagerar els significants i rols de gènere femenins. Al costat d’aquests Drag Queens, persones seminues ballant i adoptant modals grotescos. Javier Tebas, president de La Lliga, ho va qualificar, amb raó com una escena ‘irrespectuosa, infame…» Afegint: «Usar la imatge de l’Últim Sopar en els Jocs Olímpics de París és un insult per als qui som cristians. On queda el respecte per les creences religioses?» L’endemà de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics, la Conferència Episcopal Francesa va elogiar els «meravellosos moments de bellesa i alegria, rics en emoció». No obstant això, els bisbes van enviar els seus pensaments «als cristians de tots els continents que s’han sentit ferits per la indignació i la provocació de certes escenes».
Ofensiva per a l’esperit olímpic, que té un rerefons filosòfic, des de l’antiga Grècia, que emfatitza no sols el físic sinó també valors i virtuts del caràcter. Els actuals valors olímpics se sintetitzen en tres: excel·lència, amistat i respecte. En la inauguració s’han apreciat notoris dèficits en els tres valors. En relació amb l’excel·lència, es podrà dir que n’hi ha hagut en originalitat i innovació, en la logística, en el muntatge televisiu, en la interpretació… No ho negaré, però això és excel·lència tècnica, però no excel·lència en un sentit global, una excel·lència que inclogui lògica, ètica i estètica. La lògica està inclosa en la tècnica però és més àmplia. L’elecció de temes, cançons i personatges i l’exclusió d’uns altres té també la seva lògica. Exaltar dones que han destacat per la defensa de l’avortament i un feminisme molt poc matisat i ignorar heroïnes com Joana d’Arc respon a una lògica de l’excel·lència molt esbiaixada. Ignorar la França de les catedrals i de Carlemany, dels grans pensadors i literats i centrar-la en la il·lustració també és segat. Costa també de veure l’excel·lència en l’ètica i l’estètica en moltes escenes que haurien de ser presenciades per tots els públics. L’amistat també brilla per la seva absència. No apareix en la simbologia ni en l’enfocament ofensiu citat que està lluny de fomentar l’amistat.
El respecte surt també molt mal parat. Hi ha una total falta de respecte a les creences religioses i a l’esperit olímpic, que advoca per despolititzar i per evitar discriminacions. La Carta Olímpica actual, vigent des del 15 d’octubre de 2023 estableix en principi 5. «Com que l’esport és una activitat que forma part de la societat, les organitzacions esportives en el si del Moviment Olímpic han d’aplicar el principi de neutralitat política.» Això va per a les organitzacions esportives però sembla que s’aplica per a alguna altra organització relacionada com la que ha organitzat els Jocs Olímpics de París que ha fet gala de la política woke de mode ostentós. En el principi 6 es llegeix: «El gaudi dels drets i llibertats establerts en aquesta Carta Olímpica ha de garantir-se sense cap mena de discriminació, ja sigui per raça, color, sexe, orientació sexual, idioma, religió, opinions polítiques o d’una altra índole, origen nacional o social, riquesa, naixement o una altra condició.» El sentir dels valors cristians i fins i tot la rica tradició cristiana de França, país amfitrió dels Jocs, han estat clarament discriminats.
Algunes persones valentes han iniciat diverses protestes. Així, Advocats Cristians ha llançat una campanya perquè el COI sancioni als organitzadors de la inauguració Olímpica per mofar-se obertament dels cristians. Es proposen també elevar a instàncies europees aquest atac contra la nostra fe, exigint una condemna i sanció exemplars per als organitzadors de la cerimònia inaugural. Corrent social cristià, per part seva, ha presentat una enèrgica resposta al mateix temps que ha iniciat una recollida de signatures per a exigir al COI que es disculpi i que hi hagi conseqüències per a l’ofensa. Una altra bona proposta per a les xarxes socials ha estat suggerida per un sacerdot amb diversos tags.