Alguns lloen l’eutanàsia com a expressió de compassió davant el dolor de malalts terminals o sense perspectiva de curació. S’invoca l’autonomia, com a llibertat incondicionada, dels qui per la seva situació física o psíquica ja no volen viure més i demanen ajuda mèdica per posar fi a la seva vida. Etimològicament, eutanàsia (del grec euthanasia) significa “bona mort” o “mort afable”. Sovint es contraposa a distanàsia o acarnissament terapèutic que consisteix a emprar mitjans desproporcionats per retardar l’adveniment de la mort en pacients sense esperança de curació. No obstant això, el que s’oposa a l’eutanàsia és una compassió del malalt que respecti la seva dignitat com a ésser humà i posi tots els mitjans per atendre el malalt terminal alleujant al màxim el dolor, donant-li suport emocional i proporcionant-li acompanyament espiritual. A això es refereixen les cures pal·liatives.
El concepte i la defensa de l’eutanàsia són equívocs. És l’eutanàsia, de veritat, una “bona mort”? És l’eutanàsia una bona mort simplement perquè lleva la vida de manera “afable”? Això pot ser defensat des d’una cultura hedonista, en la qual es mesura tot en termes de plaer i dolor. Però això és una visió molt estreta de la grandesa de la persona humana. No serà més aviat una bona mort la que arriba, apaivagant el dolor i acompanyada d’afecte, sense perdre la dignitat de persona i reconeixent la vida com un do rebut i del qual som responsables?
Com afirma la Declaració Dignitas infinita (núm. 52), “La vida humana, fins i tot en la seva condició dolorosa, és portadora d’una dignitat que ha de respectar-se sempre, que no pot perdre’s i el respecte de la qual roman incondicional. En efecte, no hi ha condicions en absència de les quals la vida humana deixi de ser digna i pugui, per tant, suprimir-se.”
El Papa Francesc, en un missatge recent als participants en un simposi sobre les cures pal·liatives (Toronto, 21-23 de maig de 2024) contrastava l’eutanàsia amb les cures pal·liatives, destacant que les veritables cures pal·liatives són radicalment diferents de l’eutanàsia, que mai és una font d’esperança ni una preocupació genuïna pels malalts i moribunds. És més aviat un fracàs de l’amor, un reflex d’una «cultura del descart» en la que «no es considera ja les persones com un valor primari que cal respectar» (Fratelli tutti, 18). De fet, l’eutanàsia es presenta sovint falsament com una forma de compassió. En canvi, la «compassió» -que significa «sofrir amb»- no implica una acció intencionada per posar fi a una vida, sinó més aviat la voluntat de compartir la càrrega de les persones que s’enfronten a l’última part del nostre pelegrinatge terrenal. Les cures pal·liatives, d’altra banda, són una forma genuïna de compassió perquè responen al sofriment -ja sigui físic, emocional, psicològic o espiritual- afirmant la dignitat fonamental i inviolable de cada persona, especialment dels moribunds, i ajudant-los a acceptar el moment inevitable del pas d’aquesta vida a la vida eterna.
Cures pal·liatives
Les cures pal·liatives són l’assistència activa, holística a persones de totes les edats amb sofriment intens relacionat amb la salut i a causa d’una malaltia greu i, especialment, dels qui són prop del final de la vida. El seu objectiu és millorar la qualitat de vida dels pacients, les seves famílies i els seus cuidadors
L’Associació Internacional de Cures Pal·liatives i d’Hospici ha presentat una definició descriptiva de les cures pal·liatives basada en un consens mundial sobre aquestes cures (Huston, Texas, 2018):
- Inclouen prevenció, identificació precoç, avaluació integral i control de problemes físics, incloent-hi dolor i altres símptomes angoixants, patiment psicològic, sofriment espiritual i necessitats socials. Sempre que sigui possible, aquestes intervencions han d’estar basades en l’evidència i en el coneixement.
- Brinden suport als pacients per ajudar-los a viure tan bé com sigui possible fins al final, facilitant la comunicació efectiva, ajudant-los a ells i a les seves famílies a determinar els objectius de l’assistència.
- Són aplicables durant el transcurs de la malaltia, d’acord amb les necessitats del pacient.
- Es proporcionen conjuntament amb tractaments que modifiquen la malaltia, sempre que calgui.
- Poden influir positivament en el curs de la malaltia.
- No pretenen accelerar ni posposar la mort, afirmen la vida i reconeixen la mort com un procés natural.
- Brinden suport a la família i als cuidadors durant la malaltia dels pacients i durant el seu propi dol.
- Es proveeixen reconeixent i respectant els valors i creences culturals del pacient i de la família.
- Són aplicables en tots els ambients d’atenció mèdica (lloc de residència i institucions) i en tots els nivells (primari a terciari).
- Han de ser proveïts per professionals amb formació bàsica en cures pal·liatives, i quan requereixin (per la seva elevada complexitat) cures pal·liatives especialitzades, per un equip multiprofessional.
És admirable que existeixin centres dedicats a cura de persones en situació de fragilitat, que sofreixen malalties sense expectatives de curació com el Centre hospitalari-residencial Laguna que considera a cada persona en la seva triple dimensió corporal, psicològica i espiritual.