Berta González i Yayza Santos (eds.), Indomables: Diez Mujeres contra el Feminismo Hegemónico. Ladera Norte, 2024, 192 pàgs.
Ens trobem davant un llibre en certa manera “alternatiu”, diferent. En forma de breus assajos, un per a una de les deu autores, l’obra pretén oferir punts de vista diferents de la veu oficial sobre aquells temes candents entorn de la qüestió femenina: maternitat i trajectòria professional; presència femenina en la vida pública i empresarial; polítiques d’acció positiva versus quotes en els consells d’administració; família, cura i distribució de rols; el repte de la corresponsabilitat; el paper de l’home i la necessitat de restablir la seva importància com a pare i espòs en un context filial desestructurat, etc.
L’obra, de caràcter clarament divulgatiu, està coordinada per les periodistes Berta González de Vega i Yaiza Santos. La seva intenció és rebatre, recolzades en dades i fets que coneixen bé per la seva activitat professional – professores universitàries, cronistes polítiques, activistes i diputades- el discurs oficial, en certa manera únic, que avança d’un mode creixent en les universitats, en els mitjans de comunicació, en l’empresa i la política.
El germen d’Indomables és un manifest: Contra la generalització del gènere (2016) en el qual es reivindicava pluralitat en l’abordatge de totes aquestes qüestions, obertura a altres interpretacions i deixar de parlar “per totes les dones” així com la petició de deixar d’esgrimir el victimisme com a arma. “No hem lluitat tant com per haver d’acollir-nos ara en un aparell estatal que ens digui com han de ser les nostres vides”.
Entre les autores hi ha Miriam Tey, exdirectora de l’Institut de la Dona, qui va constatar el repudi i la censura mentre va ocupar aquest càrrec, després de la publicació de Todas putas, obra de ficció, per la qual se la va acusar de fer apologia de la violació. Va ser el primer gran cas de cancel·lació a Espanya.
Per la seva part la periodista Rebeca Argudo, en el seu capítol titulat Follow the money, analitza els pressupostos dels cursos oferts en les universitats i finançats pel Ministeri d’Igualtat, especialment els referits a violència de gènere. L’esbiaixat marc teòric en el qual se sustenten assenyala un divorci entre recerca i política. A més, el pressupost destinat a aquesta qüestió a pesar que no para de créixer- el 2017 era de 51 milions d’euros la dotació, el 2018 s’incrementava fins als 130 milions d’euros, per al 2021 ja estaria en 459, i el 2023 en serien 573- no és conforme amb l’empitjorament de les estadístiques sobre violència, especialment en les menors de 20 anys i en la posició d’Espanya en els rànquings en tot el referit a aquesta qüestió.
El llibre segueix amb Guadalupe Sánchez, model, en el seu capítol El populismo feminista entra a fons en la difícil presumpció d’innocència masculina en la llei de violència de gènere i en el que ella denomina la “criminalització col·lectiva dels homes”. Berta González de Vega analitza el fracàs escolar masculí en el seu capítol Los chicos no están bien y no importa. Demana obrir aquesta capsa de Pandora lliures de prejudicis i trencant motlles sobre l’anomenada “no segregació escolar”. Segueix amb Marta Martín Llaguno, amb El marketing, la economía, la maternidad… Es refereix a algunes de les contradiccions del pinkwashing. Aquesta estratègia comercial ofereix assoliments feministes a canvi de vots. Un dels exemples més clars és l’anomenada llei del ‘només sí és sí’, que prometia més empoderament i protecció per a les dones i ha acabat amb una rebaixa de penes per als condemnats per abusos i agressions sexuals en els tribunals. Altres exemples d’aquesta tàctica és parlar en primera persona del plural en femení o canviar el nom del partit a femení. Com a contrast, en les intervencions en el Congrés dels Diputats les dones continuen sent minoria. Pot aplicar-se aquesta vegada amb més raó, que ells continuen portant “la veu cantant”.
Paula Fraga, articulista i jurista especialitzada en Dret Penal i de Família, és una de les activistes feministes que es va enfrontar en el seu moment a llei trans, denunciant els abusos queer i com a conseqüència l’esborrament de les dones. María Blanco, articulista i doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, s’atreveix a començar per on van començar les primeres feministes: “L’alliberament de l’esclavitud passa per l’emancipació econòmica. L’alliberament de la dona també”. En el seu capítol La riqueza es la llave de la cárcel, s’endinsa en la relació de les dones amb els diners al llarg de la història. “Els diners ens fan lliures, tenen a veure no sols amb la dignitat sinó amb la capacitat de triar i de millorar la teva vida i les dels teus”.
Per part seva, l’antropòloga i política Teresa Giménez Bartat a Dopo della rivoluzione s’atura en el que ella considera un reduccionisme: valorar la dona només des de l’èxit professional: vals allò que generes”. Existeix un feminismo pijo – afirma- centrat en els casos d’una minoria: dones directives, dones en consells d’administració, dones a l’Ibex…? La seva reivindicació és ampliar la mirada vers les dones que per exemple lluiten diàriament per conciliar.
La professora María Calvo Charro parla a fons de maternitat i destaca a ultrança el paper del pare. A Espanya coincideix l’aparició de la bretxa salarial amb la primera – per cert, tardana i sovint única- maternitat. Reivindica una maternitat natural viscuda amb més llibertat, sense condicionaments socials, sense pressions ambientals, sense conseqüències negatives laborals, sense incomprensions dogmàtiques.
Berta González de Vega periodista i columnista durant 20 anys en el diari El Mundo, centrada en els últims anys en entrevistes i en assumptes relacionats amb l’educació en el seu capítol Los chicos no están bien y no importa analitza el fracàs escolar masculí i demana obrir aquesta capsa de Pandora lliures de prejudicis i trencant motlles sobre la denominada “no segregació escolar”.
Finalment, Yaiza Santos periodista i editora a Letras Libres, ABC, Jot Down Magazineen, en el seu capítol No tengan miedo. ¿Cómo hemos llegado a convertir en héroe a cualquiera que se declare víctima? Exposa el desenvolupament i conseqüències del #MeToo.