Jesús torna a fer-se present al cenacle oferint la pau als seus deixebles, com a mena d’antídot eficaç contra la inquietud que mantenia torbat el seu esperit i oprimit el seu cor. En rebre el Senyor, deixen enrere la tristesa i recuperen el goig i l’alegria.
Amb infinita paciència Jesús els explica el sentit de les Escriptures i els mostra que tot allò que està escrit sobre Ell als llibres sagrats del poble d’Israel s’ha complert de debò. Els ensenyaments de Moisès, els anuncis dels profetes, els versos dels salms deien la veritat i Ell ha vingut a donar-los el seu autèntic significat. D’aquesta manera, Jesús mostra que la seva vida i el seu missatge són el centre de l’Escriptura, que Ell és la Paraula de Déu, i per això pot fer abrusar el cor dels qui l’escolten, com va passar als deixebles que caminaven cap a Emmaús.
Els deixebles es converteixen en els primers testimonis de Jesús. Però el seu missatge és d’abast universal, està cridat a difondre’s entre els homes i les dones de tots els temps i nacions. Per això Jesús confia la difusió de la veritat de l’evangeli a tots els qui l’acullen. Aquesta missió té un contingut senzill -la trobada amb Jesús-, un “mètode” -l’explicació de les Escriptures-, una finalitat -la conversió i el perdó- i una “tonalitat”- l’alegria. Aquests són els senyals d’identitat de la transmissió de la fe.
Comentaris de l’evangeli: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra.com
Altres recursos: vàries homilies