Text de l’Evangeli (Lc 6,39-45): En aquell temps, Jesús els digué també una paràbola: «Per ventura pot un cec menar un altre cec? ¿No cauran tots dos en la fossa?
No és el deixeble superior al mestre, però, un cop instruït, cada un serà com el seu mestre.
¿Per què, doncs, veus la brossa en l’ull del teu germà, i de la biga que tens en el teu propi ull no te n’adones? ¿Com pots dir al teu germà: “Germà, deixa que et tregui la brossa que hi ha en el teu ull”, i tu no veus la biga que hi ha en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs per treure la brossa que hi ha a l’ull del teu germà.
Perquè no hi ha arbre bo que doni fruit dolent, ni, per altra part, arbre dolent que doni fruit bo. Perquè cada arbre es coneix pel seu fruit, i de les bardisses no se’n cullen figues, ni dels esbarzers no es veremen raïms. L’home bo, del bon tresor del seu cor en treu cosa bona; i el dolent, del mal tresor en treu cosa dolenta, ja que de l’abundància del cor en parla la seva boca».
Amagar-se darrere d’una màscara, vestir una disfressa, aparentar ser una altra persona és una diversió que associem als carnavals. A més, en el nostre temps hi ha altres ocasions d’amagar la pròpia personalitat, per exemple, a les xarxes socials. S’aparenta allò que no s’és, s’amaga la pròpia realitat perquè no ens agrada o perquè preferiríem ser uns altres. En el fons són formes modernes d’hipocresia que danyen no només qui viu en forma de “camuflatge”, sinó que entelen les relacions amb altres persones.
L’hipòcrita no és capaç d’admetre les coses com són, veu la realitat des del seu prisma extraviat i per això no encerta amb si mateix ni amb els altres. L’hipòcrita viu en fals. Pot semblar bo però les seves obres acaben delatatant-lo tard o d’hora.
És lògic que Jesús, que és la Veritat, condemni amb força el vici de la hipocresia. Les paraules del passatge de l’evangeli d’avui, així com d’altres, no admeten interpretacions. Són expressions clares, dures, perquè la hipocresia deixa malmesa la dignitat humana. Alhora, el Senyor ensenya també com es pot superar aquest tipus de ceguesa: revisar el cor mateix, examinar les conseqüències que es deriven de les pròpies accions, estar atents per descobrir les males arrels que poden motivar-les i atresorar, en canvi, tot principi de bondat que neix de l’interior de tota persona.
Són unes bones pistes per practicar sempre i, amb més motiu, aquests dies que condueixen a l’inici del temps de Quaresma.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies