Text de l’Evangeli (Lc 6,17.20-26): En aquell temps, Jesús baixant amb ells [els seus deixebles], va aturar-se en un indret pla. I hi havia una gran multitud dels seus deixebles, i una gran gentada del poble de tota la Judea i Jerusalem i del litoral de Tir i Sidó.
I ell, alçant els ulls vers els seus deixebles, deia: «Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu. Benaurats els qui ara teniu fam, perquè sereu saciats. Benaurats els qui ara ploreu, perquè riureu. Benaurats sereu quan us avorriran els homes, i us bandejaran, i us ultratjaran, i rebutjaran el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home. Alegreu-vos-en en aquell dia i exulteu, que la vostra recompensa és gran en el cel, perquè d’aquesta manera feien amb els profetes els seus pares.
Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació! Ai de vosaltres els qui ara esteu saciats, perquè tindreu fam! I ai de vosaltres els qui ara rieu, perquè estareu de dol i plorareu! Ai, quan diran bé de vosaltres tots els homes! Aquestes coses feien amb els falsos profetes els pares d’ells».
Les benaurances són una paradoxa: proposen una escala de valors que contrasta amb els criteris de felicitat amb els quals solem guiar la nostra vida. No obstant això, són un far potent que ajuda amb la seva llum a destriar les situacions que ens envolten i a orientar la pròpia vida perquè pugui assolir la seva veritable plenitud.
Les benaurances són paraules de promesa que van del present al futur, il·luminant avui amb l’auguri del que es farà realitat més endavant. Són promeses també d’un futur que ja es pot fer present quan s’accepta el desafiament de viure amb els nous criteris proposats per Jesús.
En el relat de Lluc després de les benaurances s’enuncien quatre invectives o advertències contràries que, a primera vista, poden sonar a amenaça. Tanmateix, aquesta contraposició no fa res més que desemmascarar les promeses falses per tal d’evitar que la confusió faci perdre el camí cap a la felicitat autèntica.
Quantes vegades entenem millor les coses mitjançant un contrast! I això és el que fa Jesús en mostrar la contraposició entre els veritables profetes i els profetes falsos. Els primers són els que porten la veu de Déu al seu poble que els sol rebutjar i perseguir perquè la veritat, moltes vegades, cou o resulta molesta. Els falsos profetes, en canvi, són els que només proposen allò que els seus oients estan disposats a escoltar i, per això, el seu missatge sempre és ben rebut.
Les benaurances són també un retrat interior de Jesús, el veritable i definitiu profeta, i l’evangeli d’avui ens convida a imitar-lo.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies