Text de l’Evangeli (Lc 5,1-11): I s’esdevingué, quan la gent s’aglomerava al seu voltant [de Jesús] per a escoltar la paraula de Déu i ell s’estava dret junt al llac de Genesaret, que veié dues barques parades a la vora del llac. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’apartés una mica de terra, i assegut, de la barca estant, ensenyava les multituds.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Guia mar endins, i caleu les vostres xarxes per a la pesca». Simó li contestà: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit sense agafar res, però en la teva paraula calaré les xarxes». Ho van fer i reuniren una gran quantitat de peixos, i les xarxes se’ls esquinçaven. Feren senyes als companys que eren a l’altra barca perquè vinguessin a ajudar-los. Vingueren i ompliren les dues barques, de tal manera que gairebé s’enfonsaven. I havent-ho vist Simó Pere, es llançà als genolls de Jesús, dient: «Aparta’t de mi, que soc un home pecador, Senyor». És que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui eren amb ell per la pescada dels peixos que havien fet; i de manera semblant també Jaume i Joan, fills de Zebedeu, els quals eren socis de Simó. I Jesús digué a Simó: «No tinguis por, d’ara en endavant seran homes que agafaràs». I tornades a terra les barques, deixant-ho tot, el seguiren.
Estupor, torbació, sorpresa. Això és el que experimenta Pere davant el prodigi que han vist els seus ulls i han tocat les mans: el Senyor ha posat a les seves xarxes una quantitat exorbitada de peixos que han sortit com del no-res. Sorpresa, no només per la captura enorme de peixos, sinó perquè ha estat ell qui ha protagonitzat una pesca tan reeixida després d’una nit de treball inútil, després d’haver experimentat un fracàs estrepitós. De no pescar res a necessitar l’ajuda d’altres pessadors com ell per poder recollir la captura. I tot per escoltar Jesús, posar la seva llibertat en joc a favor del Mestre i fer allò que ell li va indicar.
Jesús vol consolidar les disposicions de Pere perquè ha començat a seguir-lo no fa gaire i encara no coneix bé ni la missió de Jesús ni la que el Senyor vol confiar-li. El Mestre ho anirà desvetllant al seu temps, amb la seva saviesa humana i divina.
Pere ha posat la seva barca al servei de Jesús i ara descobreix que Jesús vol que sigui ell mateix qui es posi al seu servei, per col·laborar-hi en la salvació de la humanitat, amb les seves capacitats i destreses, els seus talents i habilitats. I quan, al llarg del camí de la vida, els dubtes passin per la ment de Pere, el record d’aquesta pesca miraculosa els dissiparà.
Avui Jesús també vol que els seus seguidors siguin apòstols que facin seu el desig de portar el missatge a moltes altres persones, sense dubtar quan es presentin les dificultats.
“Amb Jesús es navega pel mar de la vida sense por, sense cedir a la decepció quan no es pesca res, i sense cedir al “no hi ha res més a fer”. Sempre, tant a la vida personal com a la vida de l’Església i de la societat, es pot fer una cosa que sigui bonica i valenta: sempre. Sempre podem tornar a començar, el Senyor sempre ens convida a tornar-nos a posar en joc perquè Ell obre noves possibilitats. Acceptem, doncs, la invitació: espantem el pessimisme i la desconfiança i entrem mar endins amb Jesús. Fins i tot la nostra barca buida serà testimoni d’una pesca miraculosa”. (Francesc, Ángelus 6 de febrer de 2022)
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies