Text de l’Evangeli (Lc 21,5-19): En aquell temps, parlant alguns del temple, que estava fet amb pedres magnífiques i adornat amb ofrenes votives, digué: «Això que veieu, dies vindran en què no en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda».
I l’interrogaren, dient: «Mestre, quan succeiran aquestes coses, i quin el senyal de quan comencin a realitzar-se?». I ell digué: «Mireu de no ser enganyats, ja que molts vindran en el meu nom, dient: “Jo soc”, i: “El temps s’apropa”. No aneu rere ells. I quan sentireu parlar de guerres i de rebel·lions, no tingueu por; perquè convé que primer succeeixin aquestes coses, però no serà de seguida la fi».
Llavors els deia: «S’alçarà nació contra nació i regne contra regne, i hi haurà grans terratrèmols, i fams per diversos llocs, i pestes, i coses aterridores i grans senyals del cel. Però abans de totes aquestes coses posaran les mans sobre vosaltres, i us perseguiran, i us duran a les sinagogues i a les presons, i us portaran davant els reis i governadors per causa del meu nom; i us servirà per a [donar] testimoniatge. Proposeu-vos, doncs, en els vostres cors de no premeditar com respondreu, perquè jo us donaré llengua i saviesa a què no podran resistir o contradir tots els vostres adversaris. I sereu traïts pels pares i germans i parents i amics, i mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tots a causa del meu nom. Però no es perdrà ni un cabell del vostre cap. Amb la vostra paciència posseireu les vostres ànimes».
Quan llegim els relats de l’evangeli anomenats escatològics, sovint ens impressionen. Hi trobem molts elements que provoquen consternació i estupor. Imaginem que, al final, el món acabarà immers en un sofriment molt difícil de suportar.
Tanmateix, si parem atenció als esdeveniments que el Senyor descriu en aquests anuncis dels temps finals, descobrim que cadascun d’ells ja ha tingut lloc, continua passant avui, i probablement acompanyarà la humanitat del futur: guerres, revolucions, pandèmies, terratrèmols, persecucions a causa de la fe, odi, mort. Tot això ens porta a pensar que Jesús no vol tant descriure el final dels temps com ensenyar-nos a afrontar la vida enmig de les proves.
Hi ha diverses afirmacions que hauríem de gravar en la nostra memòria: «No us deixeu enganyar», «no us espanteu», «ni un sol cabell del vostre cap no es perdrà». Totes aquestes expressions, plenes d’afecte i tendresa, reflecteixen l’amor de Déu per cadascun dels qui creuen en Ell. Confiar en aquest amor ens dóna la seguretat de poder comptar sempre amb la protecció del Senyor en qualsevol dificultat.
Amb les seves paraules, Jesús ens convida a viure el present des de l’esperança, a il·luminar cada dia amb la confiança, i a comprendre que la incertesa del futur perd la seva força quan perseverem al seu costat. El que el Senyor ens demana en l’evangeli d’avui és que, en els moments de dificultat, no oblidem quin és el fonament de la nostra esperança. Només així ens anirem preparant per a la trobada definitiva amb Ell.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Bíblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies