Text de l’Evangeli (Mc 12,38-44): En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure».
Jesús convida els seus deixebles a considerar la generositat d’una vídua pobra. En general, a la Bíblia, les vídues eren considerades com “anawim Javè”, pobres del Senyor, perquè acostumades a patir penúries han après a dipositar tota la seva confiança en Déu, amb la certesa que mai seran abandonades.
Efectivament, la vídua de l’evangeli d’avui és pobra, però també és generosa, encara més magnànima. Dóna tot allò que té, encara que sigui poc, encara que la seva ofrena resulti, de fet, insignificant. Jesús lloa el gest d’aquesta dona i corregeix la visió humana que podien tenir els deixebles, basada en les simples aparences, explicant-los que el valor del que s’ofereix a Déu no rau en la seva materialitat, sinó al cor de qui el dóna.
El Senyor està sempre atent als nostres actes de generositat i els rep amb el cor agraït. “Precisament perquè està atent a nosaltres, ell és capaç de reconèixer cada bona intenció que tinguis, cada petit acte bo que facis. L’Evangeli explica que va veure «una vídua de condició molt humil, que posava [en el tresor del temple] dues petites monedes de coure» (Lc 21,2) i immediatament ho va fer notar als seus apòstols. Jesús presta atenció de manera que s’admira per les coses bones que reconeix en nosaltres. Quan el centurió li pregava amb tota confiança, «en sentir-lo, Jesús va quedar admirat» (Mt 8,10). Que bonic és saber que si els altres ignoren les nostres bones intencions o les coses positives que puguem fer, a Jesús no se li escapen, i fins i tot s’admira” (Francesc, Dilexit nos n. 41).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies