Text de l’Evangeli (Mc 10,2-16): En aquell temps, se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri».
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas». I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
En el disseny diví del matrimoni hi ha uns trets fonamentals, que ho fan únic i aquests són els que Jesús posa en valor. Ningú millor que ell coneix la bellesa d’aquesta institució natural, per això participa amb alegria en les noces que celebren els seus amics de Canà, i beneeix amb la seva presència i regal generós als que iniciaven la seva nova vida com a esposos.
Amb freqüència la vida matrimonial es veu qüestionada per diversos motius. No és fàcil mantenir l’amor encès i fidel al llarg de tota la vida, ni tampoc superar sempre les crisis per les quals es pot veure amenaçada. No és una cosa nova. Succeïa a l’època de Moisès, en temps de Jesús i en els nostres. Tanmateix, el Senyor vol ensenyar que la millor manera de protegir-lo no és “reformular-lo” sinó recordar-ne el designi original, la “denominació d’origen”, que no és altra que una unió segellada pel mateix Déu.
“La vocació al matrimoni és una crida a conduir un vaixell incert –però segur per la realitat del sagrament– en un mar de vegades agitat. Quantes vegades, com els apòstols, senten ganes de dir o, més ben dit, de cridar: «Mestre! No t’importa que morim?» (Mc 4,38). No oblidem que a través del sagrament del matrimoni Jesús és present en aquesta barca. Ell es preocupa per vostès, roman amb vostès en tot moment al vaivé de la barca agitada pel mar. En un altre passatge de l’Evangeli, enmig de les dificultats, els deixebles veuen que Jesús s’acosta al mig de la tempesta i el reben a la barca; així també vostès, quan la tempesta creix, deixin pujar Jesús a la seva barca, perquè quan va pujar «on eren ells, […] va cessar el vent» (Mc 6,51). És important que junts mantinguin la mirada fixa en Jesús. Només així trobareu la pau, superareu els conflictes i trobareu solucions a molts dels seus problemes. No perquè aquests desapareguin, sinó perquè podran veure’ls des d’una altra perspectiva.
Només abandonant-se a les mans del Senyor podran viure allò que sembla impossible. El camí és reconèixer la pròpia fragilitat i la impotència que experimenten davant de tantes situacions que els envolten, però alhora tenir la certesa que així la força de Crist es manifesta en la seva debilitat (cf. 2Co 12,9). Va ser al bell mig d’una tempesta que els apòstols van arribar a conèixer la reialesa i divinitat de Jesús, i van aprendre a confiar en Ell” (Francesc, Carta als matrimonis, 2021).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies