Text de l’Evangeli (Mc 9,38-43.45.47-48): En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
»Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l’infern, on el cuc no mor i el foc no s’apaga».
L’evangeli d’avui recull diversos ensenyaments de Jesús, una mica heterogenis en el seu contingut, encara que tots referits al comportament que han de tenir els seus deixebles. L’últim d’aquests ensenyaments té a veure amb l’escàndol.
Per entendre bé el sentit d’aquest passatge, cal tenir en compte que Jesús utilitza un llenguatge parabòlic, amb el qual reforça l’expressivitat del seu ensenyament. A més, convé tenir present el significat original de la paraula “escàndol” que es refereix a ser instrument perquè un altre ensopegui i caigui.
En altres passatges Jesús parla de l’escàndol que les pròpies obres poden provocar als altres i com a conseqüència, allunyar-los de Déu. No obstant això, aquí el Senyor fa referència a la personal inclinació al mal, que tots tenim i sentim com a herència del pecat original. Quan l’obstacle sorgeix d’un mateix potser és més difícil advertir-ho, però és igualment necessari posar afany a prendre distància, i lluitar per superar-lo.
Jesús vol que els seus deixebles estiguin preparats per lluitar contra els obstacles i que estiguin disposats a superar-los també quan sorgeixen des de dins. La pròpia debilitat pot fer ensopegar i caure, però no abasta tota la la persona i és possible, amb el recurs de la lluita habitual, vèncer. Les respostes valentes, quan la temptació aguaita, no s’improvisen.
“Dol molt al Senyor la inconsciència de tants i de tantes, que no s’esforcen a evitar els pecats venials deliberats. ¡És normal —pensen i es justifiquen—, perquè en aquestes ensopegades hi caiem tots!
Escolta’m bé: també la major part d’aquella gentussa, que condemnà Crist i el féu morir, va començar només cridant —com els altres!—, acudint a l’Hort de les Oliveres —amb els altres!—…
A la fi, empesos també pel que feien «tots», no saberen o no volgueren tirar enrera…, ¡i van crucificar Jesús!
—Ara, al cap de vint segles, encara no n’hem après”. (Sant Josepmaria Escrivà, Solc 139)
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies