Text de l’Evangeli (Lc 16,1-13): En aquell temps, Jesús deia també als deixebles: «Hi havia un home ric que tenia un administrador, i aquest va ser acusat davant ell d’haver malversat el seus béns. I el cridà, i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Presenta’m comptes de la teva administració; en endavant ja no podràs administrar”. I l’administrador es digué interiorment: “Què faré, ja que el meu amo em treu l’administració? ¿Cavar? No puc. ¿Anar a captar? Em fa vergonya. Ja sé què faré, perquè, quan sigui remogut de l’administració, em rebin en les seves cases”. I així, cridant cada un dels deutors del seu amo, deia al primer: “Quant deus al meu amo?”. I ell digué: “Cent gerres d’oli”. Li diu: “Té el teu paper, i seu ara mateix, i escriu cinquanta”. Després digué a un altre: “I ¿tu quan deus?”. I li digué: “Cent mesures de blat”. I diu: “Té el teu paper i escriu vuitanta”. I el senyor lloà l’administrador injust, perquè havia actuat sagaçment; perquè els fills d’aquest segle són més sagaços que els fills de la llum amb els seus iguals.
I jo us dic: feu-vos amics amb la riquesa injusta, perquè quan falti us rebin en les estances eternes.
El qui és fidel en les coses petites, també és fidel en les coses grans; i el qui en les coses petites és injust, també és injust en les coses grans.
Si, per tant, en les riqueses injustes no heu estat fidels, les veritables, qui us les confiarà? I si en les coses dels altres no heu estat fidels, les coses vostres, qui us les donarà?
Cap servidor no pot servir dos senyors, perquè o bé tindrà aversió l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i les riqueses».
La paràbola amb què Jesús il·lustra la sagacitat d’un empleat que avui titllaríem de corrupte, xoca a primera vista amb els ensenyaments sobre la justícia d’altres relats evangèlics, en què els treballadors fidels reben una retribució generosa, en canvi els infidels mereixen el càstig a causa de les seves males obres.
És possible que Jesús lloi el comportament injust de l’administrador infidel? No. Jesús no lloa una acció reprovable sinó la manera com el protagonista afronta la seva caiguda en desgràcia: amb audàcia, promptitud, valentia. Aquestes característiques haurien d’acompanyar sempre les bones obres, així el seu potencial de transformació es multiplicaria i el bé arribaria abans i més lluny.
També ensenya Jesús amb aquesta paràbola sorprenent la importància de la lleialtat, de la coherència de vida, en aspectes que es podrien considerar menors, de poca rellevància. Ser fidel en allò petit reafirma i enforteix la pròpia identitat, protegeix de la fallida interior i prepara per afrontar les ocasions veritablement difícils que es presenten en la vida personal, laboral, familiar o social.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; biblia de Navarra
Altres recursos: meditació