Text de l’Evangeli (Lc 14,1.7-14): I s’esdevingué que, havent entrat en la casa d’un cap dels fariseus un dissabte a menjar, ells l’observaven.
I deia als invitats una paràbola -observant com elegien els primers seients-, dient-los: «Quan siguis invitat per algú a unes noces, no et posis en el primer lloc, no sigui que un de més honor que tu sigui invitat per ell, i venint aquell que us ha invitat a ell i a tu, et digui: “Cedeix el lloc a aquest”, i aleshores hagis d’anar, avergonyit, a ocupar l’últim lloc. Sinó que, quan siguis invitat, ves i posa’t en l’últim lloc, perquè quan vingui el qui et va invitar, et digui: “Amic, puja més amunt”; aleshores serà per a tu la glòria davant tots els comensals alhora. Perquè tot el qui s’exalça serà humiliat, i tot el qui s’humilia serà exalçat».
I deia al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els parents, ni els veïns rics, no sigui que tal vegada ells també et tornin a convidar i en rebis la recompensa. Sinó que, quan facis un convit, crida els pobres, esguerrats, coixos, cecs. I benaurat seràs, perquè no tenen amb què recompensar-te, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos».
En nombroses ocasions Jesús és convidat a casa de persones molt variades, des de fariseus amants de la llei a pecadors públics com els publicans. El Senyor no discrimina ningú, fins i tot no s’atura davant els qui tenen intencions tortes, i només amb la seva presència ja ens regala un preciós ensenyament.
A l’evangeli d’avui, a més, Jesús afegeix dos ensenyances breus que donen raó de la seva manera d’actuar i són una proposta de vida, ara per a cadascun de nosaltres.
Ambdues tenen a veure amb la humilitat. A la primera Jesús pren ocasió precisament del que sol passar en un banquet, en què els convidats trien els millors llocs, encara que potser no els corresponguin i suggereix una actitud diametralment oposada. Qui queda exalçat és el que sap ser humil i accepta, amb senzillesa, el pitjor lloc.
El segon ensenyament parla de la radical igualtat de tot ésser humà i de la protecció especial que Déu ofereix envers els que avui serien “descartats”. Jesús proposa que siguin precisament aquests, que mai no tindran possibilitat de correspondre, a qui s’inviti a compartir l’alegria d’una festa.
Déu té predilecció envers els humils, en canvi resisteix els superbs. La seva mirada de no és com la nostra. Jesús no s’atura a les aparences sinó que mira i coneix el cor de cada persona en profunditat. Per això proposa la humilitat, una actitud que potencia la capacitat d’assolir i comprendre el cor mateix i el dels altres, i ens fa grats a Déu.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies