Text de l’Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Discutien, doncs, els jueus entre ells, dient: «¿Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn?». Els digué, doncs, Jesús: «En veritat, en veritat us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia, ja que la meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Tal com m’ha enviat el Pare vivent, i jo visc pel Pare, el qui em menja també ell viurà per mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel, no com el que menjaren els pares i moriren: el qui menja aquest pa viurà eternament».
Continuem amb la lectura del discurs del pa de vida. L’evangelista Joan situa aquest episodi a la sinagoga de Cafarnaüm. Jesús, com solen fer els mestres, ha pres a les mans algun dels llibres sagrats que contenen la paraula de Déu. Potser ha llegit aquell passatge que narra com el profeta Elies es va alimentar amb un pa que li va donar forces per caminar durant quaranta dies, un pa preparat per un missatger diví. O potser acabava de llegir el relat de l’Èxode, el del mannà, aquell pa que baixava del cel per nodrir el poble al desert.
Jesús porta al present aquestes paraules escrites fa segles i ensenya que aquells pans, que van servir per mantenir amb vida els qui els prenien, són figures del veritable pa de vida, que és Ell mateix.
Jesús explica les Escriptures i s’ofereix com a pa. Ell és la Paraula feta carn, i les seves paraules revelen el sentit ple dels textos sagrats. Jesús és el pa veritable i la Paraula definitiva de Déu.
“la unitat íntima entre Paraula i Eucaristia està arrelada en el testimoni bíblic (…). El pròleg de Joan aprofundeix en el discurs de Cafarnaüm: si en el primer el Logos de Déu es fa carn, en el segon és «pa» per a la vida del món (cf. Jn 6,51), fent al·lusió d’aquesta manera a l’entrega que Jesús farà d’ell mateix en el misteri de la creu, confirmada per l’afirmació sobre la seva sang que es dóna per «beure» (cf. Jn 6,53). D’aquesta manera, en el misteri de l’Eucaristia es mostra quin és el veritable mannà, l’autèntic pa del cel: és el Logos de Déu que s’ha fet home, que s’ha lliurat a ell mateix per nosaltres en el misteri pasqual” (Benet XVI, Verbum Domini n. 54).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies