Text de l’Evangeli (Jn 20,19-31): En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».
Però Tomàs, un dels Dotze, el qui es diu Dídim, no era amb ells quan vingué Jesús. Els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!». Però ell els digué: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus, i no fico el meu dit en la marca dels claus, i no fico la meva mà en el seu costat, no creuré».
I vuit dies després els seus deixebles eren novament a dintre, i Tomàs amb ells. Vingué Jesús, tancades les portes, i es presentà enmig d’ells, i digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans, i porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sinó fidel!». Respongué Tomàs, dient: «[Ets] el Senyor meu i el Déu meu!». Li digué Jesús: «Perquè m’has vist has cregut? Benaurats els qui sense haver vist han cregut!».
I molts altres signes feu Jesús en presència dels seus deixebles que no han estat escrits en aquest llibre. Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.
Jesús enforteix la fe dels seus apòstols, encara vacil·lants, fent-se present enmig d’ells. Els visita per sorpresa, quan estan reunits, perquè comprenguin per si mateixos que Ell és veritablement viu i que no els ha abandonat.
La debilitat dels deixebles no és obstacle perquè Jesús continuï confiant en ells i els confirmi en la missió per a la qual els va escollir, un a un. Jesús no els descarta ni cerca altres amb millors qualitats. El Senyor els enforteix i els encén amb el do de l’Esperit Sant i així, revestits amb el poder de dalt, els confia la tasca divina de perdonar els pecats.
És gran el misteri d’un Déu que es fa home per oferir el seu perdó; però és encara més gran el misteri que vulgui dipositar-lo en mans de deixebles febles, homes al cap i a la fi.
Tanmateix, Jesús coneix a fons el cor humà i sap de la seva necessitat d’escoltar les paraules alliberadores del perdó. Quan reconeixem que ens hem allunyat, molt o poc, del Senyor, Ell espera que tinguem la valentia de tornar, reconeixent el nostre pecat. Només així es recupera la pau i l’alegria de viure a prop de Déu.
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies