Text de l’Evangeli (Lc 12,32-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l’amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així! Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».
Aleshores, Pere li digué: «Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?». El Senyor continuà: «¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: ‘El meu amo tarda a venir’, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l’amo el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels. El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d’aquells a qui ha confiat més».
L’esperança aporta llum i frescor al present, quan ens sembla que els dies se succeeixen amb monotonia i rutina, o quan la sorpresa ens desconcerta. L’esperança no és una virtut per a la vida futura sinó per afrontar el dia de cada dia amb la mirada confiada, fixa en Déu.
Jesús ho expressa amb claredat: no hem de tenir por, l’herència ja és nostra, Déu ens l’ha preparat perquè la rebem en el moment oportú, i ens encoratja a viure de manera que no fem malbé el futur que Déu ha disposat amb tant d’amor. Només l’esperança ens sosté a les vicissituds que es presenten al llarg de la vida.
Quan es viu de cara a Déu, comprenent que és Ell qui ens surt a trobar en cada succés, en cada esdeveniment, es teixeix una vida amb sentit i il·luminada per l’esperança. Aquesta és la riquesa de la vida cristiana.
“El cristià no està fet per al tedi; en aquest cas, si més no per la paciència. Sap que també a la monotonia de certs dies sempre iguals s’amaga un misteri de gràcia. Hi ha persones que amb la perseverança del seu amor es converteixen en pous que reguen el desert. Res no succeeix en va i cap situació en què un cristià estigui immers és completament resistent a l’amor. Cap nit no és tan llarga com per fer oblidar l’alegria de l’aurora. I com més fosca és la nit, més propera hi ha l’aurora. Si estem units a Jesús, el fred dels moments difícils no ens paralitza; i si també el món sencer predica contra l’esperança, si diu que el futur portarà només núvols foscos, el cristià sap que en aquest mateix futur hi ha el retorn de Crist” (Francesc, 11 d’octubre de 2017).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies