Text de l’Evangeli (Mc 6,30-34): En aquell temps, reunint-se els apòstols amb Jesús, li referiren totes les coses que havien fet i ensenyat. I els digué: «Veniu vosaltres a part, a un lloc solitari, i descanseu un poc». Perquè eren molts els qui anaven i venien, i no tenien temps ni de menjar. I se n’anaren en una barca a un lloc desert, sols.
I molts els veieren partir i els reconegueren, i hi van concórrer a peu de totes les ciutats, i hi arribaren abans. I sortint, veié una gran multitud, i se’n compadí, perquè eren com ovelles que no tenen pastor. I començà a ensenyar-los moltes coses.
Els apòstols tornen del seu primer viatge missioner. Jesús els ha enviat de dos en dos i ara tornen al seu costat per explicar-li fil per randa tot el que els ha passat i les meravelles que s’han obrat a través de les seves paraules i de les seves mans. Han arribat plens de goig perquè l’expedició ha estat un èxit. És tan gran la seva alegria que obliden la fatiga i el cansament, fruit d’una feina abundant. Han fet servir la fórmula que el Mestre els ha ensenyat i ha funcionat.
Sí, Jesús predica i duu a terme el que ensenya. Les seves paraules no són buides, estan plenes de força i són de debò. Les seves accions no són cops d’efecte sinó la resposta d’un cor ple de misericòrdia davant de la necessitat dels qui l’envolten. Per això, la seva vida i el seu missatge, el mateix evangeli, és un bé que els seus deixebles, també els d’avui, han de continuar oferint.
“La millor motivació per decidir-se a comunicar l’Evangeli és contemplar-lo amb amor, és aturar-se en les seves pàgines i llegir-lo amb el cor. Si l’abordem d’aquesta manera, la seva bellesa ens sorprèn, torna a captivar-nos una vegada i una altra. Per això és urgent recobrar un esperit contemplatiu, que ens permeti redescobrir cada dia que som dipositaris d’un bé que humanitza, que ajuda a portar una vida nova. No hi ha res millor per transmetre als altres (…).
De vegades perdem l’entusiasme per la missió en oblidar que l’Evangeli respon a les necessitats més profundes de les persones, perquè tots hem estat creats per a allò que l’Evangeli ens proposa: l’amistat amb Jesús i l’amor fratern (…).
Però aquesta convicció se sosté amb la pròpia experiència, constantment renovada, d’agradar la seva amistat i el seu missatge. No es pot perseverar en una evangelització fervorosa si un no continua convençut, per experiència pròpia, que no és el mateix haver conegut Jesús que no conèixer-lo, no és el mateix caminar amb Ell que caminar a les palpentes, no és el mateix poder escoltar-lo que ignorar la seva Paraula, no és el mateix poder contemplar-lo, adorar-lo, descansar en Ell, que no poder fer-ho. No és el mateix tractar de construir el món amb el seu Evangeli que fer-ho només amb la pròpia raó. Sabem prou que la vida amb Ell es torna molt més plena i que amb Ell és més fàcil trobar un sentit a tot. Per això evangelitzem. El veritable missioner, que mai no deixa de ser deixeble, sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell, treballa amb ell. Percep Jesús viu amb ell enmig de la tasca missionera. Si un no el descobreix a Ell present en el cor mateix de la donació missionera, aviat perd l’entusiasme i deixa d’estar segur del que transmet, li falta força i passió. I una persona que no està convençuda, entusiasmada, segura, enamorada, no convenç ningú. ” (Francesc, Evangelii gaudium 264-266)
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies