Ordo iuris ha publicat dades d’un interessant cas de discriminació religiosa, concretament contra cristians, en l’empresa, a partir d’una sentències judicials. El cas té com a protagonista Janusz Komenda, empleada d’una botiga d’IKEA a Polònia.
La qüestió comença el 2019, quan IKEA va publicar un article en la seva intranet corporativa que imposava les demandes ideològiques del moviment LGBTI+ als seus empleats. L’anunci no va ser acceptat sense més per tots els empleats. Entre els inconformistes, Janusz Komenda, que va respondre publicant un comentari crític a tal anunci i va incloure-hi dos versicles bíblics condemnatoris de pràctiques homosexuals. Com a conseqüència, la direcció de la botiga va decidir acomiadar-la. Les conseqüències es van estendre als qui havien clicat “m’agrada” al comentari de Komenda.
Janusz, amb el suport de l’Institut Ordo Iuris, va denunciar l’empresa per acomiadar-la i el Tribunal Regional de Cracòvia-Nowa Huta va dictaminar que l’acomiadament era il·legal i va ordenar-ne la reincorporació. IKEA va recórrer la decisió. No obstant això, el Tribunal Regional de Cracòvia va confirmar la sentència original i va declarar que l’acomiadament era injustificat. Són interessants els arguments que va donar aquest Tribunal:
- El lloc de treball ha d’estar lliure d’adoctrinament ideològic.
- És possible que Komenda hagi percebut les accions d’IKEA com un atac als seus valors, la qual cosa en va motivar la resposta.
- Els ocupadors han de tenir en compte que una part important dels polonesos són cristians i tenen dret a defensar les seves creences.
- IKEA no podia afirmar que Komenda violava les normes de la comunitat quan, de fet, la pròpia empresa ho havia fet.
IKEA va insistir en la legalitat de la seva decisió d’acomiadament i va presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem de Polònia, el qual va ser rebutjat (sentència I PSK 62/24). Va coincidir amb els tribunals inferiors que obligar els empleats a participar en iniciatives socials com a política de l’empresa excedeix els límits de les obligacions laborals.
Entre els arguments del Tribunal Suprem es destaca que:
- La participació en les iniciatives socials d’un ocupador més enllà de les obligacions relacionades amb la feina ha de ser voluntària.
- Expressar una determinada visió del món no justifica la pèrdua de confiança d’un ocupador en un empleat, especialment quan aquesta visió del món no està relacionada amb l’àmbit laboral. Afegeix: “Un ocupador pot convidar un empleat a participar en una iniciativa alineada amb els valors de l’empresa, però exercir qualsevol forma de pressió sobre la decisió de l’empleat és inadmissible, com va ocórrer en aquest cas.»
El Tribunal Suprem de Polònia, la sentència del qual tanca definitivament el cas de la Sra. Komenda, no es mostra en contra de la inclusió de persones diverses en l’empresa, però matisa: «Si definim una cultura inclusiva com aquella que integra plenament diversos empleats a través de la representació, l’obertura i l’equitat, llavors l’exclusió del demandant de la comunitat d’empleats a causa de les seves creences religioses i la seva diferent visió del món contradiu la pròpia retòrica d’inclusió de l’apel·lant”.
Els promotors de la defensa, comenten que, “amb aquesta decisió, la Cort Suprema enforteix la barrera contra les grans empreses que imposen una ideologia esquerrana als empleats, disciplinant i en última instància acomiadant els qui es neguen a adaptar-se. Això va més enllà de l’àmbit propi d’una relació laboral. El Tribunal també reforça el dret dels cristians a defensar els seus valors, especialment