Som davant una obra col·lectiva, la idea de fons de la qual, en certa manera, queda reflectida en el títol, i potser encara més en l’encapçalament de la introducció: “Comunitat si fos possible”. Bàsicament, analitza la situació cultural actual des de diversos angles i explora la possibilitat de fer de la societat una comunitat.
Com s’assenyala en la introducció, en aquest llibre “apareixen elements i visions més o menys sinòptiques de la cultura occidental, sobre el rerefons de l’humanisme cristià, el qual resulta més o menys visible segons el mode que cada creador transmet les seves conviccions.” (p. 10)
L’obra ha estat editada per José Maria Garrido Bermúdez, professor de la Facultat d’Humanitats i Ciències de la Comunicació de la Universitat CEU San Pablo, de Madrid, i hi participen diversos investigadors i docents de la xarxa d’universitats CEU a Espanya.
Està dividida en dues parts. La primera, titulada “Desentranyant la postmodernitat” s’ocupa d’entendre el llegat de la postmodernitat en què ens trobem, amb una revisió crítica des de diferents perspectives, mentre que la segona part, que porta per títol, “Comunitat en la trama cultural”, proposa algunes pistes per construir una alternativa entorn al concepte de comunitat, posa l’accent en premisses culturals que millorarien la convivència i el sentit de comunitat.
En la primera part, inclou diferents lectures de la postmodernitat, amb qüestions claus. Inclou l’anàlisi de la situació de crisi de la postmodernitat i l’oportunitat d’una perspectiva cristiana amb una solució més consistent que la “liquiditat” amb què es presenta la postmodernitat (Martínez-Lucena i Barraycoa), la reivindicació d’un feminisme que reconegui la naturalesa de la dona, sense deshumanitzar-la (Pueyo), la necessitat de superar l’antihumanisme i la fragmentació del postmodernisme, tractant de recuperar l’aprofitable en autors postmoderns (Vilarroig Martín i Mira d’Orduña), fer front a visions reduccionistes de la naturalesa humana i, en particular al ‘homo œconomicus’, que ha prevalgut en l’economia (Belmonte) i, finalment, hi ha un lloc per al desarrelament postmodern i la possibilitat de reconstruir una “comunitat en la societat” (Abbate).
La segona part, comença centrant-se en una perspectiva hermenèutica de la comunitat (Anrubia i López Cambronero) i segueix amb una anàlisi de dos elements claus constitutius de la comunitat: sociabilitat i gratuïtat (Cayuela) i la consideració de la convivència i racionalitat, com a condicions comunes de l’argumentació pública (Salgado). Finalment, es presenta el republicanisme comunitari com a alternativa a la teoria política liberal (Sánchez Garrido), la dialèctica de la comunitat en el pensament de Mounier (Marugán) i s’argumenta sobre irrealitat de l’individu solitari (Garrido).
El llibre pot ajudar a comprendre la situació cultural actual, encara amb tants elements de la postmodernitat, que inclouen, entre altres, el qüestionament de les grans narratives o veritats universals i el relativisme moral, la desconfiança en el progrés continuat i la incertesa davant el futur, la barreja acrítica d’elements culturals dispars, la fragmentació del subjecte, la crisi d’identitat personal i la desvinculació, la substitució de la realitat per la seva representació “virtual”, la priorització de la imatge sobre l’autenticitat, l’enfocament per l’immediat i l’efímer, … Molts d’aquests temes són considerats en aquesta obra.
A parer meu és especialment de lloar la superació de l’enfocament exclusivament crític i la voluntat d’aportar elements per a un canvi cultural que potser és lent, però que molts esperem.