Text de l’Evangeli (Jn 2,13-22): I era a prop la Pasqua dels jueus, i pujà Jesús a Jerusalem. I trobà en el temple els qui venien bous i ovelles i coloms, i els canvistes asseguts. I havent fet un flagell amb cordes, els expulsà tots del temple, i també les ovelles i els bous, i escampà els diners dels canvistes i tombà les taules. I als qui venien coloms els digué: «Traieu tot això d’aquí! No feu de la casa del meu Pare una casa de comerç». Els seus deixebles es recordaren que està escrit: «El zel de la teva casa em devora». Li respongueren, doncs, els jueus, i li digueren: «Quin signe ens mostres per fer aquestes coses?». Els respongué Jesús, i els digué: «Enderroqueu aquest temple i en tres dies el tornaré a alçar». I digueren els jueus: «En quaranta-sis anys s’edificà aquest temple, i ¿tu en tres dies l’alçaràs?». Però ell parlava del temple del seu cos. I quan va ressuscitar d’entre les morts, es recordaren els seus deixebles que deia això, i cregueren en l’Escriptura i en les paraules que havia dit Jesús».
La litúrgia de la festa d’avui ens convida a centrar la mirada en el temple, lloc per excel·lència de la presència de Déu a la terra.
El Senyor habita en el seu temple, i allí es manifesta la seva presència viva i transformadora. Tot allò que l’envolta es converteix en terra fèrtil, on brolla i creix la vida, on tota criatura troba aliment, remei per a la seva curació si està malalta, i refugi quan ho necessita. Així ho descriu la profecia d’Ezequiel a la primera lectura, i ho canta amb joia el salm 45.
Sant Pau reprèn la consideració de la santedat del temple com a morada del Senyor, i l’estén a tot fidel cristià. Ja no es tracta només d’un edifici, sinó que cada creient, gràcies al do de la fe, esdevé també morada de l’Esperit Sant. Crist és el temple de la nova aliança i, amb Ell, cada cristià és cridat a ser un temple viu.
Des d’aquesta perspectiva podem comprendre millor el passatge de l’evangeli d’avui, on Jesús s’indigna en veure la casa del Senyor convertida en un autèntic mercat. El seu gest profètic denuncia la pèrdua del sentit del sagrat.
Avui la presència de Déu en el temple es fa real en l’Eucaristia, on el Senyor continua habitant entre nosaltres, alimentant la nostra fe, guarint-nos i oferint-nos consol. La litúrgia de la Paraula d’avui ens recorda també que nosaltres «som temples de l’Esperit Sant (…). També nosaltres hem de purificar-nos contínuam ment, perquè som pecadors: purificar-nos amb la pregària, amb la penitència, amb el sagrament de la reconciliació, amb l’Eucaristia» (Francesc, homilia del 22 de novembre de 2013).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: meditació