Text de l’Evangeli (Mt 28,16-20): En aquell temps, els Onze deixebles s’encaminaren a la Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. I en veure’l, l’adoraren, ells que havien dubtat. I acostant-s’hi Jesús, els parlà, dient: «M’ha estat donada tota potestat al cel i sobre la terra. Aneu, doncs, i instruïu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I mireu que jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».
En l’evangeli d’avui, Mateu relata el testimoni de l’Ascensió del Senyor, un esdeveniment que mostra com Jesús comença a compartir la seva vida amb els seus d’una manera molt diferent de la que havien experimentat durant els anys de convivència propera amb ell. Déu no abandona el món a la seva sort, sinó que continua present de maneres noves. Per això, l’Ascensió no és, abans que res, un comiat.
El relat presenta un doble moviment. S’obre amb l’arribada dels Onze, el grup de deixebles que Jesús havia escollit perquè l’acompanyessin com a amics durant la seva vida pública i als quals ara vol confiar la missió de continuar portant al món el seu missatge de salvació. Els Onze es prosternen davant Jesús, tot i que alguns encara dubten. Mateu no té cap inconvenient a assenyalar que la seva fe encara no era plena, que continuava marcada per vacil·lacions i preguntes.
Els deixebles dubten fins i tot després d’haver-se trobat amb el Ressuscitat, fins i tot després d’haver contemplat amb els seus propis ulls signes extraordinaris. Estan prosternats davant d’ell, però alguns encara dubten. I, tanmateix, aquí apareix el segon moviment del relat: malgrat els dubtes dels seus més propers, Jesús continua confiant en ells, com el primer dia, el dia de la seva crida, i els confirma en la missió per a la qual van ser escollits.
Sense excloure’n cap, els envia a anunciar l’Evangeli fins als confins del món, a batejar i a retornar a cada persona la dignitat de fill de Déu. A més, els promet que mai no els deixarà sols, que romandrà amb ells cada dia i que mai no deixarà de sostenir-los.
En els Onze es manifesta la dimensió missionera de tota l’Església. També avui, per damunt de qualsevol dubte humà, continua viu el desig de Déu de fer arribar la salvació a tota la humanitat.
«En el Crist elevat al cel, l’ésser humà ha entrat d’una manera inaudita i nova en la intimitat de Déu; l’home troba, ja per sempre, espai en Déu. El “cel”, la paraula cel, no indica un lloc damunt les estrelles, sinó una realitat molt més agosarada i sublim: indica Crist mateix, la Persona divina que acull plenament i per sempre la humanitat, Aquell en qui Déu i l’home estan inseparablement units per sempre. El fet que l’home sigui en Déu és el cel. I nosaltres ens acostem al cel, encara més, entrem al cel en la mesura que ens acostem a Jesús i entrem en comunió amb ell. Per tant, la solemnitat de l’Ascensió ens convida a una comunió profunda amb Jesús mort i ressuscitat, invisiblement present en la vida de cadascun de nosaltres» (Benet XVI, homilia del 24 de maig de 2009).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org;
Altres recursos: vàries homilies