Text de l’Evangeli (Jn 14,15-21): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments. I jo pregaré el Pare i us donarà un altre Paràclit perquè estigui amb vosaltres per sempre, l’Esperit de la veritat que el món no pot rebre, perquè no el veu ni el coneix. Vosaltres el coneixeu perquè s’està amb vosaltres i serà dins de vosaltres. No us deixaré orfes, vindré a vosaltres. Encara una mica i el món ja no em veu, però vosaltres em veieu perquè jo visc i vosaltres també viureu. En aquell dia vosaltres coneixereu que jo soc en el meu Pare, i vosaltres en mi i jo en vosaltres. Qui té els meus manaments i els guarda és el qui m’estima. I el qui m’estima, és estimat pel meu Pare; i jo l’estimaré, i jo mateix em manifestaré a ell».
Jesús prepara els seus deixebles per a rebre l’Esperit Sant després del seu retorn definitiu junt el Pare. I ho fa revelant-los que l’Esperit no només els donarà la força necessària per a viure d’acord amb els seus manaments, sinó que serà el custodi de l’amor vertader que Déu mateix els ha regalat.
Jesús ens ensenya que seguir-lo implica, necessàriament, abraçar els seus ensenyaments i viure d’acord amb els seus manaments. Aquests, lluny de ser una llista de normes disperses, convergeixen en una sola arrel: estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com a un mateix. Així, cadascun dels deu preceptes protegeix i custodia aquest amor.
Sovint, la paraula “manament” ens evoca obligació o prohibició; una visió, sens dubte, molt reductiva. En realitat, tot manament és un gran “sí”: un bé preciós que hem de cuidar si volem transitar per la vida. Viure els manaments de Jesús és el camí que ens permet assaborir l’amor autèntic ja aquí a la terra. Només l’Esperit, amb la seva llum, ens permet descobrir aquesta veritat i ens concedeix la fortalesa necessària per a recórrer-lo amb autèntica llibertat.
«Jesús ens ensenya que la vertadera justícia és l’amor i que, en cada precepte de la Llei, hem de percebre una exigència d’amor. No n’hi ha prou amb no matar físicament una persona, si després la mato amb les paraules o no respecto la seva dignitat. De la mateixa manera, no n’hi ha prou amb ser fidel al cònjuge formalment i no cometre adulteri, si en aquesta relació manquen la tendresa recíproca, l’escolta, el respecte, la cura mútua i el caminar junts en un projecte comú. A aquests exemples, que Jesús mateix ens ofereix, en podríem afegir d’altres. L’Evangeli ens ofereix aquest preciós ensenyament: no cal una justícia mínima, cal un amor gran, que és possible gràcies a la força de Déu» (Lleó XIV, Àngelus 15 de febrer de 2026).
Altres comentaris: evangeli.net; opusdei.org; Biblia de Navarra
Altres recursos: vàries homilies