JON FOSSE, Misterio y fe. Una conversación con el teólogo Eskil Skjeldal, Debate, Barcelona 2025, 166 pàg.
Jon Fosse (1959), premi Nobel de literatura 2023, per “les seves innovadores obres de teatre i la seva prosa, que han donat veu a allò indicible” accepta —després de moltes temptatives fallides—de ser entrevistat i reflexionar sobre els camins que el van menar a la conversió al catolicisme, ja ben passats els cinquanta. En un país, com Noruega, on la comunitat catòlica amb prou feines arriba als 5.000 fidels, aquesta obra és una joia literària, un regal per a aquests temps, àvids d’esperit i empatxats de visions tosques, materialistes, aferrades a la terra. Ho fa de la mà d’un altre compatriota convers, Eskil Skjeldal, que el va portant amb les seves preguntes a una narració admirable, tant des del punt de vista de la fe com de la literatura que impregna aquestes pàgines, perquè no sols són respostes orals, sinó que tenen l’elaboració posterior literària, que fa el mateix Jon Fosse, per omplir aquest text amb la seva poesia. Perquè ell es considera abans de res un poeta. Encara que escrigui també prosa o teatre.
El llibre està compost prenent com a base l’esborrany de diverses entrevistes entre Jon i Eskil, però ja l’adverteix l’entrevistat al començament d’aquestes trobades: “vull explicar-me, vull situar la meva conversió dins d’un recorregut més llarg. Farem l’entrevista, però la publicarem sencera en forma de llibre”.
El llibre “t’agafa” de seguida. El lector es veu embolicat i proper a les experiències i periples de Jon, algunes certament úniques. I, a més, com procura fundar la seva fe i els seus dubtes, tenint en compte la seva formació filosòfica —influïda especialment per Heidegger i Wittgenstein—, es planteja i explora qüestions profundes. Les connexions que troba amb literats recents, o amb teòlegs, com Nicolau de Cusa o el mestre Eckart, van donant raó de la seva fe, que ell procura dotar d’una armadura doctrinal amb el Catecisme de l’Església Catòlica i l’estudi de Sant Tomàs. També, ajudat per la seva dona, ja catòlica, comença a resar oracions senzilles: el rosari, el Parenostre…
Potser, les explicacions i les respostes no són les que un està acostumat a sentir en llibres piadosos o catequètics. Però, tenint en compte que el seu llenguatge és no convencional, un acaba veient el sentit totalment catòlic i suggeridor de les seves disquisicions. De manera que poden servir per a una renovació de la mateixa catequesi, d’allò que ens deia el Papa Francesc: “no fer sempre el mateix”, especialment, si es veu que amb el que es fa no s’arriba al receptor. A més, en aquest text s’aconsegueix “formar un relat” d’una vida, la de l’escriptor, realment interessant, atractiva, plena de sinceritat, que l’acosta amb simpatia a situacions amb les quals segurament qui ho llegeix s’hi pot sentir identificat.
Al final del llibre dona les seves opinions sobre aspectes concrets de la moral catòlica que li pregunta l’entrevistador: homosexualitat, celibat, ordenació de dones, etc. Conclou: “tot el que dic està dit per un novici, per algú que intenta entrar en la fe cristiana i assumir-la, a partir dels pressupostos que al cap i a la fi tinc. Així que per aquí i per allà, en tot el que dic i escric, caldrà afegir i llevar coses. Per aquí i per allà es notarà també una certa ignorància”. Ho diu amb tota humilitat. Afegeix que en el fonamental està d’acord amb l’Església catòlica.
Recomanable especialment per a qui es plantegi un acostament —intel·lectual o afectiu— a la fe catòlica. Encara que vingui des de lluny, com se sol dir, trobarà en Jon Fosse un amic que ha passat per un camí similar i que el va recorrent amb bon peu.