Segons un adagi popularitzat pel filòsof Thomas Hobbes en el segle XVII, «l’home és un llop per a l’home” (homo homini lupus). És una frase que, en realitat, ve dels romans, concretament del comediògraf Plaute. Amb aquestes paraules, Hobbes assumia que l’home és un ser radicalment egoista, que l’única cosa que l’importa és el seu propi interès i per això, si cal, devora els altres. I, si hi ha formes civilitzades de convivència, és simplement per evitar la guerra de tots contra tots. Segons Hobbes, això s’evita a través d’un suposat “contracte social” que exigeix un fort poder coercitiu, que és l’Estat, el Gran Leviatan, com l’anomena aquest filòsof.
L’existència de renyines, violències i guerres que solquen la història de la humanitat semblen justificar que cada home, efectivament, és un llop per als altres homes i que l’ésser humà és essencialment egoista i incapaç d’actuar d’una altra manera. Tomàs d’Aquino, i abans Aristòtil, tenien una perspectiva distinta, i pensaven que l’home és un amic per a l’home (homo homini amicus) i que no actuar així és més aviat una deformació. És veritat que, a vegades, els homes actuen de mode bestial amb els altres, com a llops feroços, i encara pitjor, però també és cert que, davant la percepció de necessitats d’uns altres, fins i tot sense conèixer-los personalment i més encara per als més pròxims, mostren capacitat d’actuar com a amics, volent fer-los el bé i, a vegades, amb gran generositat. Això prova aquesta disposició innata, que serà reforçada per la visió de l’altre com un germà, per la compassió i la virtut.
Això s’ha fet evident amb la DANA en zones de València i altres llocs d’Espanya, amb la reacció popular i els voluntaris desplaçats per ajudar. Ha estat una situació dramàtica, amb pluges torrencials que en poc temps han arrasat el que trobaven, també persones. Més de 200 víctimes mortals, uns 10.000 vehicles destruïts, centenars d’habitatges devastats, 48.722 empreses, sobretot petites i mitjanes, perjudicades.
Uns 15.000 voluntaris eren allí poc després de la catàstrofe, traient fang i deixalles, distribuint aigua i aliments o ajudant al que fes falta. Al costat de bombers, policies i exèrcit, no hi ha dubte que han fet una gran feina. Des de molts llocs s’ha iniciat també una recollida de donatius a través d’entitats com Càritas, la Creu Roja, o comptes habilitats. D’altra banda, s’ha sabut de l’enviament de gra des de ramaders catalans als seus col·legues de València, que no podien treure les ovelles als camps negats de fang.
L’arquebisbat de València ha posat a disposició parròquies – les instal·lacions de les quals estan en condicions – com a llocs de solidaritat i acolliment per als damnificats per la DANA i per als militars de les forces armades espanyoles que s’han mobilitzat fins a la Comunitat Valenciana per prestar rescat.
Des de col·legis, associacions culturals i juvenils, centres, col·legis majors o centres de formació professional, han sorgit iniciatives per col·laborar amb les víctimes, cadascun en la mesura de les seves possibilitats. Així, per exemple, l’Oficina de Comunicació de l’Opus Dei a valència informava que les alumnes del Col·legi Guadalaviar es van desplaçar fins als pobles afectats per ajudar les professores i altres veïns que han sofert la catàstrofe. Des de l’Escola d’Hostaleria Altaviana van convocar voluntaris que han estat cuinant per repartir esmorzars, dinars i sopars als diferents pobles de la zona zero durant aquests dies. Del centre d’FP Xabec alumnes i professors d’electricitat van col·laborar donant llum a alguns edificis i professors de lampisteria van aconseguir bombes de buidatge. Els col·legis majors Saomar, Albalat i la Alameda s’estan desplaçant a les zones per a tasques de neteja. També, a nivell particular, s’han aconseguit botes per als afectats, que estan esgotades a València i és un article de primera necessitat en aquest moment. Des de la parròquia de S. Josepmaria han organitzat un voluntariat per a la recollida i distribució de roba i aliments. Les famílies dels col·legis El Vedat i Vilavella han organitzat grups de voluntaris per repartir-se pels pobles i fer-hi tasques necessàries en aquest moment, com repartiment d’aigua, roba, aliments i neteja de cases.
És, justament, en aquestes situacions extremes on l’home amic per a l’home s’explicita externament, però també es pot observar en la vida diària en petits favors i serveis que es realitzen sense càlculs interessats de retorn.